Què és la Salut Mental?
Els problemes de salut mental són més comuns del que sovint es pensa.
De fet, les dades indiquen que una de cada quatre persones experimentarà problemes de salut mental al llarg de la seva vida. De la mateixa manera que la nostra salut física canvia, la nostra salut mental també és susceptible de fluctuar.
Malgrat aquesta ubiqüitat, les persones que conviuen amb un trastorn de salut mental han de lidiar amb un doble impacte que no existeix al camp de la salut física: a les pròpies condicions de la salut mental s’han de sumar les greus conseqüències de la discriminació i l’estigma en salut mental que encara perviuen a la nostra societat.
Què són els trastorns mentals?
Els trastorns mentals es refereixen a una àmplia gamma de condicions de salut mental que afecten de forma temporal i substancial la capacitat de les persones per afrontar les demandes de la vida diària. Aquesta condició pot causar alteracions de pensament, de percepció, d’estat d’ànim, de personalitat o de comportament, tot i que de vegades és invisible i no aparent davant els altres.
A diferència de la discapacitat psíquica o la demència, el trastorn mental no disminueix ni deteriora les facultats mentals, sinó que les altera de forma esporàdica.
El tractament i la recuperació són possibles i moltes persones amb problemes de salut mental porten una vida normalitzada.
Què és l'estigma?
L’estigma fa referència a l’atribució de qualitats negatives i despectives a un col·lectiu de persones, les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d’un prisma construït a força de prejudicis i manca d’informació. Aquesta imatge estereotipada comporta una discriminació sistemàtica que constitueix una de les principals barreres per a la recuperació, el benestar i, en definitiva, la consecució d’una vida plena i normalitzada de les persones que passen per un problema de salut mental.
Algunes de les principals conseqüències d’aquest estigma són l’aïllament social, l’exclusió de les activitats i relacions quotidianes, dificultats per aconseguir o mantenir una feina, la postergació de la demanda d’ajuda o fins i tot l’assimilació dels estereotips i prejudicis socials com a propis en un procés d’autoestigma.
L’estigma per raó de salut mental és un problema global i la lluita per erradicar-lo ha de ser una prioritat en qualsevol societat democràtica i lliure.
Preguntes frecuents
Dades de la presència de l'estigma a Catalunya
de les persones amb un problema de salut mental a Catalunya ha patit discriminació i estigma.
han estat discriminades bastant o molt freqüentment.
En l’àmbit laboral
és la taxa d’atur de les persones amb TM, 44,2 punts més elevada que la població general.
han ocultat a la feina el seu trastorn per evitar un tracte discriminatori.
En l’àmbit educatiu
han estat discriminades per part del professorat.
decideixen ocultar-ho al professorat i el 53% als companys i companyes.
En l’àmbit de l’atenció sanitària
han estat discriminades en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental.
han estat discriminades en un servei de la Xarxa de Salut Mental.
A les relacions familiars, de parella i d’amistats
ha patit un tracte injust per part de la família nuclear, el 38,6% per part de la família extensa, el 40% per part de la parella i el 53,1% pel grup d’amistats.
ha rebut pressió per no tenir fills per part de la família i professionals sanitaris, i també, en menor mesura, de la pròpia parella.
Dades extretes de l’estudi ‘L’estigma i la discriminació en salut mental a Catalunya 2016’, realitzat per Spora Sinergies i la Universitat Autònoma de Barcelona, i elaborat amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i Janssen.