"No tinguis depressió" - El testimoni de la Marta

La depressió és un trastorn mental freqüent que es calcula que a nivell global afecta a 350 milions de persones, segons l'OMS. Hi ha pocs fenòmens tan estesos i tan poc entesos. La pròpia OMS ha establert que l'any 2017, pel Dia Mundial de la Salut, es posi el focus en parlar de la depressió, dels seus síntomes, d'investigació i de tot el que comporta. Una de les conseqüències del desconeixement i la falta d'informació sobre la depressió i els seus símptomes és la discriminació i l'estigma social que pateixen les persones que passen per aquest problema de salut mental. La por a ser jutjats, la vergonya i fins i tot el sentiment de culpa són comuns, i més quan l’entorn pressiona. Pitjor que els símptomes és l'estigma: quan els altres sovint no entenen què passa i volen ajudar dient-li a la persona que s’animi, que s’aixequi del llit, que surti a prendre l’aire, que si està així és perquè vol o que és una qüestió d’actitud. Dir això és com dir #NoTinguisDepressió. I fa mal. La Marta ho explica: 

Quan estás deprimida, la sensació al principi, sobretot les primeres vegades, és molt confosa, perquè el sentiment no és només de tristesa. Hi ha un cansament físic, estàs alterada, estàs rabiosa de vegades, tens ansietat. Del que tens ganes és d'estar al llit, però no perquè vulguis estar al llit, ni perquè la solució sigui estar al llit: és perquè no pots fer una altra cosa. Aleshores, què passa: que quan la gent et veu al llit, comencen a parlar. I com comencen a parlar? Que si no hauria d'estar tantes hores al llit, que si s'aixequés s'animaria... comencen a divagar sobre com tu estaries molt millor si fessis unes altres coses. I tothom es creu amb el dret de donar-te consells de psicologia barata perquè tiris endavant. I tant de bo fos tan fàcil que t'ajudessin, però no ho és. Una depressió és quelcom molt més complicat.

És tan complicat com que té un risc de suicidi alt. I quan entrem aquí i la familia ho comença a conèixer, s'entra als paternalismes, a la sobreprotecció. Tu t'acabes creient que et sobreprotegeixen, els amics t'acaben deixant de banda, perquè no acaben d'entendre què t'està passant, i es cansen perquè acostumen a ser malalties llargues És molt difícil escoltar penes, és molt pesat, n'has de tenir moltes ganes, i tots tenim els nostres problemes i no en volem més...

Sí que quan et recuperes i te'n surts, hi ha amics que sí que creuen que tu pots ser feliç, i això no té preu.