Estàs com una moto!

Fa uns mesos estava tan nerviosa a la feina que cridava a tothom. La meva ansietat és i era fruit d'un trastorn bipolar que ja havia comunicat que patia tant a direcció com als companys. Un dia recordo que em vaig atabalar molt i vaig acabar cridant al meu cap. La seva reacció immediata va ser d'autodefensa dient literalment "Para! Estàs com una moto!" I és clar, la meva resposta va ser: "No puc!". I així era, ja que no es pot parar l'ansietat només amb el desig sinó que fan falta altres armes...

La veritat és que em va sorprendre molt el què em va dir i em vaig quedar com si em llencessin una gerra d'aigua freda a la cara. Em vaig quedar atònita i paralitzada. Més que res coneixent a la persona que m'ho va dir que en termes generals és de tarannà molt tranquil. No entenc la seva reacció, que vaig trobar tan desmesurada com agressiva i fins i tot una mica insultant.

Crec que en moltes empreses i concretament en moltes oficines, com és el meu cas, una manera de gestionar millor una situació de conflicte per salut mental podria passar per parlar amb el treballador i recordar-li que hi ha temps per a tot i res és una cosa de vida o mort que no pugui esperar. Això tranquil·litza molt.
També es pot fer una proposta de teletreball: avui en dia moltes feines administratives es poden gestionar des del domicili del propi treballador de manera que si aquest no es troba prou fi, jo li proposaria si es vol endur alguna feina cap a casa i així fer-la quan li vingui més de gust o quan es senti més segur d'ell mateix. Jo ho he provat i està superbé.

Agnès