Crítica de 'El curiós incident del gos a mitjanit'

Em costa molt fer una crítica d'un llibre en base al tractament de la salut mental. No passa el mateix amb una notícia o un vídeo. Sense tenir un accentuat esperit crític envers aquest matèria delicada d'analitzar, vaig gaudir títols com "Las defensas" (Gabi Martinez), on es parla d'un trastorn mental que al final no és tal. O l'espectacularitat i l'efectisme de "La historia del loco" (John Katzenbach).

Posats a ser curosos i fer els deures, vaig llegir "El curiós incident del gos a mitjanit" (Mark Haddon) quan ja sabia que existia una exitosa obra de teatre. He volgut apropar-me a aquestes i altres diferents problemàtiques de salut mental -per pura ignorància personal-, tan distintes i semblants a la meva. Crec que els coneixedors de l'autisme/Asperger no tindran gaires queixes de la vida fictícia del Christopher, un noi de 15 anys amb una família trencada. Les seves manies i habilitats, el seu complicat món interior. El definirien com tot un llibre de capçalera. L'esforç d'un menor per resoldre un misteri. Les dificultats plantejades i el seu cap brillant a la recerca de la veritat.

Rellegint amb rapidesa la novel·la no em puc estar d'agrair a l'autor la seva sensibilitat i claredat en tractar el trastorn i només retreure'l unes línies (calcades de la versió original): "I ja saps com era aquell cony de gos després de l'operació. Era un maleït esquizofrènic. Ara era bo com un tros de pa, rodolava per terra i li podies gratar la panxa, i al cap d'un moment t'enfonsava les dents a la cama". Crec que no cal insistir en el poc encert d'una frase de només quatre paraules.

Almenys he de felicitar l'autor per les referències a Sir Arthur Conan Doyle i uns quants enginyosos jocs numèrics o de ciències o lògica que tant em costa entendre en moltes ocasions.

David