Participar en el projecte 'What's Up! Com vas de Salut Mental?' ha sigut una de les experiències més enriquidores de la meva vida. Des de la gravació del vídeo al campus de la UAB explicant la meva història de vida davant d'una càmera, fins a les sessions amb joves a les aules d'un institut.
El fet de compartir la meva experiència, la meva història, de enregistrar-la en vídeo i fer que allò arribi i pugui ajudar a més persones, per a mi, ha estat increïble i valuós. Però no només pel fet quantitatiu, també qualitatiu. Ja que les persones a les que va dirigit aquest projecte, els joves, són un col·lectiu amb el que m'agrada treballar, al qual m'agrada contribuir a conscienciar i ajudar i del qual sento que encara hi formo part.
Poder transmetre les meves experiències a noies i nois de 3r o 4t d'ESO, amb l'objectiu de sensibilitzar i desestigmatitzar, escoltar què pensen, què senten, que viuen... Tant de bo m'haguessin vingut a mi quan anava a l'institut a parlar de salut mental.
Per tot això crec que aquest projecte, com a iniciativa que neix d'una necessitat social rellevant, tindrà èxit i s'estendrà arreu del territori, cada any amb més escoles, instituts i universitats participants. Quan jo anava a l'institut ens parlaven de drogues, ara els parlen de violència de gènere i d'assetjament escolar, als meus fills els parlaran de salut mental.
La utopia és un horitzó, i els horitzons serveixen per caminar.
Xavi Tudor
Carregant, un moment, si us plau