L'ansietat i com conviure amb ella

Avui m’agradaria parlar d’un tema que afecta el meu dia a dia com una companya de vida, l’ansietat.

Aquesta, segons el meu punt de vista, no prové de pensar sobre el futur, sinó de voler controlar-lo. La veritat és que en el meu cas i durant molts anys ha fet que no pugui gaudir de les coses que a la meva edat hauria d’estar gaudint.

És com un petit monstre que tria quins pensaments tindràs i s’obsessiona en aquests i, com un cabdell de llana, es va fent més i més gran, fins que arriba un punt on la bola és tan gran que no saps com desfer-la. Fa que estiguis tan pendent dels teus pensaments que obviïs el que passa al teu voltant.

Us explicaré què és el que m’ha anat bé a mi, per si a algú li pogués funcionar. El primer pas és veure aquest cúmul de pensaments i fragmentar-los en diferents parts. D’aquesta manera, pots analitzar un a un els diferents problemes. Un cop fragmentats és bo preguntar-se “Quina és la causa d’aquesta obsessió?” “Puc fer alguna cosa per canviar-ho?”. Un cop hagis respòs aquestes preguntes et serà més fàcil enfrontar-te al problema en qüestió.

Pel que fa a la ment, per mi ha estat important:

   1) Acceptar que no ho podem controlar tot. Hem de posar el problema en perspectiva: “És tant dolent com penso?”
   2) Fer-ho el millor que puguis. En comptes de buscar la perfecció intenta sentir-te orgullós/a del que fas.
   3) Mantenir una actitud positiva i fer un esforç per reemplaçar els pensaments negatius per positius
   4) Aprendre què dispara l’ansietat: feina, escola, família, amics...? També és bo escriure un diari quan et sentis ansiós, d’aquesta manera pots buscar un patró.

Pel que fa al cos, en el meu cas, m’ha anat bé:

   1) Comptar fins a 10
   2) Fer respiracions profundes mentre et fixes en com entra i surt l’aire del teu cos
   3) Buscar ajuda o parlar amb algú sobre el que et passa
   4) Dormir suficients hores i fer exercici, ja que disminuirà l’ansietat a llarg termini

Per experiència, puc dir que poc a poc, amb molta paciència i força de voluntat, he pogut anar controlant aquesta ansietat i he pogut tibar del fil, fent que aquest gran cabdell de llana es desfaci, sentint-me millor i gaudint més de les petites coses del dia a dia.

Aida Miguel