No fa gaire, vaig escriure un relat en el que explicava com vaig perdre la feina degut a la meva discapacitat (portava gairebé dos anys treballant al mateix lloc i van descobrir que tenia discapacitat).
Doncs bé, ara vull explicar com és la meva tornada a la recerca de feina. He anat fent entrevistes i en elles em preguntaven el motiu de finalització. He hagut de mentir i dir que és per altres temes. M'és impossible, en aquesta societat plena de prejudicis, poder explicar el que em va passar sense que em jutgin. He fet entrevistes en alguna fundació i m'he sentit analitzada havent de respondre preguntes que, crec, són massa personals sobre el meu transtorn i sobretot per la gran falta de tacte per tractar aquest tema amb una persona que desconec totalment. A totes les entrevistes on vaig és un recordatori del que va passar i no ho puc dir, com si la culpa hagués estat meva. Com sempre en la salut mental, la societat (la majoria) s'encarrega de fer sentir culpable a la víctima.
Natàlia
Carregant, un moment, si us plau