No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Una ressaca sense alcohol

1 de gener. Un quart de set del matí. La nit anterior vaig anar a dormir només sonar les 12 campanades que anuncien un any nou. El meu sentit de la responsabilitat em deia que havia d'estar descansat per poder afrontar la jornada laboral del dia següent.

Quan vaig veure el panorama al metro de matinada en un dia com l'1 de Gener, vaig patir un atac d'ansietat. No era el primer atac que patia ja que l'ansietat m'acompanyava des de feia tres anys. No obstant, vaig anar a treballar. Després d'un quart d'hora decidint si agafava l'ascensor per pujar al meu espai de treball o no, l'ansietat em va acabar per vèncer aquell dia i vaig enviar un Whatsapp al meu cap dient que no em trobava bé, sense donar més detalls.

Si no deia la veritat, tothom pensaria que em trobava indisposat degut a una "suposada" festa de cap d'any on l'alcohol acostuma a abundar. En canvi, si explicava que es tractava d'un problema de salut mental no sabia si em creurien o li donarien la importància que es mereix degut a la falta d'informació i l'estigma que hi ha al darrera de qualsevol problema de salut mental.

Finalment, per la por a patir situacions d'estigma o pel propi estigma que jo mateix m'autoimposava, no vaig donar detalls del perquè em trobava malament i tothom va acabar pensant que no vaig poder treballar aquell dia per estar ressacós o begut. Degut a l'estigma associat, vaig preferir que se'm considerés un borratxo, si se'm permet l'expressió, a una persona que pateix un trastorn de salut mental.

La meva imatge es va veure afectada. Es tractava d'una situació injusta. No sé si vaig fer bé de no dir la veritat ni com m'haguessin tractat a partir d'aquell moment de saber que es tractava d'un problema de salut mental, i més en un treball on l'exigència protocol·lària era màxima. El que sí sé és que si la societat estigués ben informada, potser aquestes pors anirien mitigant-se i podríem viure en un món una mica més just.

Amb aquesta història pretenc lluitar contra les falses idees, les pors i les etiquetes que el desconeixement comporta.

Rafa R

Carregant, un moment, si us plau