Amb motiu del 8M Dia Internacional de la Dona, des d’Obertament hem engegat la campanya #NiHistèriquesNiSilenciades que durarà tot el mes de març per fer visible la doble discriminació que reben les dones que han passat per alguna experiència en relació a la salut mental i exigir una atenció mèdica justa.
La salut mental és un eix afegit al gènere pel qual una dona pot ser doblement desqualificada, menystinguda, infantilitzada i discriminada. I, sobretot, doblement silenciada. Si les dones rebem, pel simple fet de ser-ho, un tracte discriminatori en la majoria d’aspectes de la nostra vida quotidiana, ser dona i passar per problemes de salut mental multiplica i agreuja a les exclusions que vivim en el nostre dia a dia.
“Tot i que jo insistia en que no em trobava bé psicològicament, els professionals sanitaris banalitzaven la meva situació i em deien que allò era normal. Acabava de tenir el meu fill i ningú s’adonava que jo estava molt malament. Després de negar-m’ho i de molt sentiment de culpa per part meva, finalment em van diagnosticar una depressió que m’ha estat acompanyant durant anys”. SILVIA (Sant Cugat del Vallès).
Segons l’estudi de percepció de l’estigma de Catalunya 2016, 2 de cada 3 dones amb trastorn mental s’ha sentit tractada injustament dins de l’àmbit sanitari. Tendeixen a patir una pitjor atenció mèdica en general ja que s’atribueixen al problema de salut mental qualsevol dolència per la que acudeixen al metge. De fet, 7 de cada 10 dones que passen per depressions durant l’embaràs i el postpart no s’arriben a diagnosticar.
“M'ho vaig creure tot, tot el que es deia llavors sobre els trastorns mentals: que és hereditari, que no podria tenir parella mai, que erem imprevisibles, que no som responsables, ni tenim continuïtat en les coses.... Em sorgia el temut autoestigma i em vaig negar l’oportunitat de buscar ajuda, vaig deixar la parella i em vaig oblidar de tenir fills”. ANNA (Badalona).
Aquesta doble discriminació és el que definim com a interseccionalitat, és a dir, totes aquelles característiques (aspectes socials, culturals, edat, diversitat funcional, afectivosexual, de gènere…) que impacten sobre la persona en forma de discriminació i que generen opressions multiplicades. En el cas de les dones amb problemes de salut mental aquesta doble opressió es manifesta, segons l’estudi de percepció de l’estigma de Catalunya 2016, sobretot com la infantilització, la sobreprotecció, la manca de credibilitat o la intromissió en decisions relacionades amb la vida privada de la dona.
El cas de la la Rosa n’és un exemple de molts:
“Em va costar un any que em derivessin a l’especialista perquè tot el que jo els deia els semblava producte de les meves obsessions. Va ser la meva insistència la que em va salvar. Gràcies a ‘les meves obsessions’ vaig aconseguir finalment que em fessin la mamografia que va permetre detectar un incipient càncer de mama”. ROSA (Vic).
Entre tots els casos d’estigma que afecten les dones i que es donen en l’àmbit sanitari, s’han detectat tres que són els més freqüents: els casos relacionats amb la salut mental durant i després de l’embaràs; l’infradiagnóstic, és a dir, el fet d’atribuir símptomes al trastorn mental quan en realitat es deuen a altres causes; i la intromissió per part dels professionals sanitaris en l’elecció de ser o no ser mare.
Durant el mes de març, que és el que durarà la campanya, pots compartir la teva història a través del hashtag #NiHistèriquesNiSilenciades. En aquest enllaç podràs llegir totes les històries de la campanya.
També pots donar suport a la crida d’Obertament signant AQUÍ. Per la sororitat en la salut mental demanem la complicitat de totes: diguem prou a l’estigma en salut mental que ens condemna a la discriminació. Som diverses! Ni Histèriques ni Silenciades!
Carregant, un moment, si us plau