Esmorzem amb periodistes per parlar sobre salut mental, estigma i mitjans

“L’autoestima, el rebuig i el menyspreu que algú s’imposa a si mateix per la por a què diran els altres provoca tant dolor com el propi trastorn de salut mental” Amb aquestes paraules el Xavier Leon, activista d’Obertament, explicava la seva història als periodistes assistents a l’esmorzar entre professionals de la comunicació i entitats de salut mental organitzat a la delegació de Tarragona del Col·legi de Periodistes. A part d’aquest acte, s’han organitzat dos esmorzars més, un a la delegació de Catalunya Central (Manresa) i l’altre a la delegació de Girona. Un total de 37 professionals provinents de 23 mitjans diferents d’arreu del territori han pogut debatre amb activistes en primera persona sobre salut mental, estigma i mitjans de comunicació. L’objectiu de les trobades era donar a conèixer la realitat de les persones que conviuen amb algun problema de salut mental i trobar punts en comú per seguir lluitant contra l’estigma als mitjans.

Durant aquests esmorzars, també s’han presentat els principals resultats del darrer informe de l’Observatori de mitjans i salut mental, que centrava la seva anàlisi en la premsa local i internacional. Una de les dades destacades de l’informe és que gairebé la meitat de les notícies locals (47,6%) relacionen la salut mental amb la perillositat, un tant per cert molt preocupant. Pel que fa al to de la notícia, el 45,6% de les notícies d’àmbit local que parlen de salut mental ho fan utilitzant un to neutre. Parlem de notícies que no aporten cap connotació positiva ni negativa en relació a la salut mental, la majoria d’elles són cobertures d’actes institucionals on sovint les fonts utilitzades giren entorn els professionals del sector i a on trobem a faltar el testimoni de la primera persona.

Els testimonis en primera persona als mitjans

Una de les recomanacions que fem des d’Obertament és la incorporació de la primera persona en aquelles notícies que tractin la salut mental. Aquest va ser un dels debats abordats als tres esmorzars amb periodistes. “Sovint ens costa molt trobar testimonis que vulguin sortir als mitjans”, comentava un dels periodistes assistents a l’acte del Col·legi de Periodistes de Tarragona. Aquesta opinió va ser compartida amb molts altres professionals que mostraven la seva preocupació davant la manca d’activistes disposats a ser entrevistats per mitjans.

En aquest sentit, des de les entitats en primera persona es va respondre que s’havia de tenir en compte que, degut a l’estigma de la societat, l’exposició pública de la primera persona podia tenir conseqüències en el seu dia a dia. Per altra banda, davant la manca de rigorisitat que les entitats han trobat en algunes peces informatives, hi ha una certa por a que no es tracti el testimoni de la primera persona de manera adequada. En tots els casos, tant les entitats assistents com els activistes van mostrar la seva predisposició de cara a futures entrevistes. A més, des d’Obertament oferim formacions als activistes per a que esdevinguin portaveus contra l’estigma i estiguin preparats per abordar l’exposició pública que implica l’aparició a un mitjà, i també assessorament personalitzat a aquells mitjans que vulguin tractar un tema relacionat amb la salut mental.

Inmediatesa i precarització del periodisme   

“Sovint el periodisme no es pot permetre fer tots els filtres i contrastos. La precarització del sector va en detriment de l’ètica periodística, treballem a contrarellotge i això no ajuda a fer tractaments curosos”, explicava un dels periodistes assistents a l’acte de Manresa. El dia a dia de la feina del periodista també va ocupar part de la conversa de tots tres esmorzars. Davant la demanada dels activistes de no intentar justificar casos de violència amb la salut mental, els periodistes van respondre que moltes vegades es reprodueixen les informacions procedents de fonts oficials, policials per exemple, sense fer el contrast necessari. “La informació cada cop va més ràpid, no hi ha espai per a la reflexió i l’aprofundiment”, comentava un altre periodista.

Així, els professionals de la comunicació assistents van explicar que per tractar segons quines notícies necessitarien més temps del que tenen per fer-ho de manera adequada. Els activistes, per la seva banda, van reclamar més empatia en les notícies relacionades amb la salut mental: “Cal empatia per part dels periodistes vers la primera persona per tal de no reproduir, sense voler, l’estigma. No és fàcil, l’estigma està arrelat a la societat i per combatre’l cal un canvi de mirada, fer un esforç”. També van demanar als periodistes que posessin el focus en com s’explica la notícia, intentar pensar si la informació que s’inclou és prou rellevant per explicar els fet i si pot perjudicar a algun col·lectiu.

Anem pel bon camí

A tots tres actes es va arribar a la conclusió que, tot i que encara queda molta feina per fer, l’evolució dels últims anys pel que fa al tractament i al llenguatge és positiva. Per poder seguir millorant, cal seguir impulsant espais de trobada entre periodistes i entitats de salut mental en primera persona amb l’objectiu de conèixer les respectives realitat, aprendre els uns dels altres i trobar solucions comunes.

El mitjans de comunicació, en tant que generadors d’opinió pública, tenen una gran responsabilitat en la lluita contra l’estigma, però no deixen de ser un reflex de la pròpia societat. Els prejudicis entorn la salut mental, sovint generats per la por i el desconeixement, afecten la realitat de les persones que conviuen amb un problema de salut mental i és responsabilitat de tothom fer-los front. “Quan més parlem sobre salut mental, més podrem lluitar contra l’estigma”, conclou l’Albert, activista d’Obertament, a Girona.