El meu trastorn m’ha ensenyat qui sóc

Als 27 anys em van diagnosticar un trastorn de personalitat. Per mi va ser un alliberament, el diagnòstic significava que hi havia una solució, que no viuria sempre en una depressió constant i que l’ansietat no prendria el control de la meva vida. Vivia perduda, sense saber qui era ni què volia en aquesta vida, tot ja havia perdut el sentit.

Vaig iniciar una teràpia específica pel meu trastorn que em va servir per entendre el que m’estava passant i poder autoregular les meves emocions, cosa que fins llavors havia sigut impossible. Haver de fer tot aquest anàlisis em va ajudar conèixer-me, saber qui sóc i poc a poc anar descobrint què volia en aquesta vida.

És veritat que el camí no va ser fàcil i va ser llarg, podríem dir que encara no l’he acabat. Continuo explorant-me i aprenent de mi cada dia, amb la teràpia he adquirit tot un conjunt d’habilitats i eines que em permeten fer-ho.

Ara tinc una idea molt més clara de qui sóc, em sento molt més forta i sóc capaç d’aconseguir tot el que em proposo. Tinc clar com vull viure, tot el que vull aportar en aquesta vida. La depressió i l’ansietat ja no em governen, les controlo jo a elles.

Tinc molt clar que gràcies al trastorn sé qui sóc.