Qüestió de confiança

Quan tenia 27 anys estava ingressada a l'hospital psiquiàtric de Lleida per un brot de trastorn bipolar. Una tarda, jo estava sola i tranquil.la a la meva habitació i es va obrir la portar i vaig veure treure el cap a la meva exparella, vestit amb bata de metge i amb un ram de flors que em preguntava: “Com estàs?”

Immediatament em vaig posar a cridar: “Fora! Fora!” Aquesta persona tenia restringides les visites i prohibit veure'm per ordre facultativa ja que em desestabilitzava. Al cap d'un moment va desaparèixer i van venir les infermeres que havien sentit els crits. Jo estava molt nerviosa. Elles no m'acabaven de creure perquè en teoria ningú podia passar pel control de seguretat fora de l'horari de visites...

L'endemà em va visitar la meva psiquiatra, em va preguntar pels fets i em va creure. Va fer mirar les cintes de seguretat del passadís i van comprovar que havia existit realment aquesta visita indesitjada. A partir d'aquí, em van demanar disculpes i van reforçar els controls. Mai més es va tornar a "colar" cap persona.

Agnès