No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Ja tenim al pesadet de torn del blog. De què parlaré ara? De mi. I espero que algú més se senti una mica identificat, clar. Sovint un va amb bones intencions per la vida i l'entorn creu que ets o massa seriós, o poc sociable.
Torno al meu estimat blog. Sempre amb humilitat. Els textos publicats aquí i a la web d'Activament els veig superiors per les vivències humanes descrites i l'esforç de documentació dels autors més intel·lectuals. Jo faig el que puc, però ja arribo als vuit anys com a activista. No puc repetir historietes però si continuar transmetent píndoles als possibles lectors.
Bé, el títol és per la màgia que en ocasions em mostra el meu trastorn o com se'l vulgui anomenar. Sé d'històries de fortes depressions, sé de grans pujades o companys addictes a elles. Llargues temporades de benestar o d’aïllament. Que sé jo de mi mateix? Doncs, que soc una mica tímid, una mica irònic, bastant maldestre, poc romàntic però bastant normal en general. A qui no li agradi que canviï de vorera.
Vivim un allau d'informacions i les positives lluiten per fer-se visibles. Com la nostra lluita contra l'estigma.
El que compartim són records i vivències molts cops dolorosos que no volem que es repeteixin en les noves generacions.
Sant Jordi 2019: Si hablamos de la típica obra de intriga o asesinatos, es más fácil caer en los tópicos más habituales.
Va ser una bona iniciativa deixar-nos lliures sense que els nostres nervis ens limitin a fer coses noves.
No és senzill trobar un metge que es posi al teu lloc, el teu entorn no sempre dona suport com deuria i qui fa figa sovint xoca amb una barrera que el pot aïllar més i més. La “lluita” no és agradable. Calma, amb esforç i humanitat la “porta” mai es tanca del tot.
Posats a ser curosos i fer els deures, vaig llegir "El curiós incident del gos a mitjanit" (Mark Haddon). Rellegint amb rapidesa la novel·la no em puc estar d'agrair a l'autor la seva sensibilitat i claredat en tractar el trastorn i només retreure'l unes línies.
La idea con la que me quedé del taller fue la necesidad de que el trastorno mental forme parte de la esfera pública y se normalice, a la vez que se desvincule del concepto estigmatizado (y romantizado) que tiene la gran mayoría de la población
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
Carregant, un moment, si us plau
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
