No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Cal també que aquelles persones que ens envolten i que realment és preocupen per nosaltres comprenguin que és pot ajudar sense jutjar, que a vegades, si no és te res constructiu per aportar el millor és el silenci.
Em vaig sentir ferit internament en un grau molt gran. De totes maneres, ningú de l'oficina se'n va adonar. Ja me'n vaig ocupar jo que així fos. Perquè sumat a aquesta mena de trencament de l'ànima, se sumen la por al judici dels altres, la vergonya, la impotència i la sensació de vulnerabilitat.
Ser un mateix, aprendre a dir no, no doblegar-se i no deixar-se etiquetar per ningú. I en ultima instància i el més difícil de tot el procés, no etiquetar-nos a nosaltres mateixos i evitar l'estigma
"Jo sempre havia sentit parlar del tema de la depressió. No entenia res, de vegades no entenia per què hi havia persones que estaven de baixa tant de temps. I ara que ho he passat ho he entès més."
"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."
"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"
Carregant, un moment, si us plau