Obertament
Per la salut mental, dona la cara
LLuita per una
DISCRIMINACIÓ ZERØ
en salut mental
Compromís d'Obertament
Les signatures recollides es presentaran davant les autoritats públiques per fer palès el suport ciutadà a la causa i fer visible públicament la necessitat de seguir actuant per eradicar la discriminació i l'estigma que pateixen les persones amb trastorn de salut mental a la nostra societat.
Des d'Obertament ens comprometem a desenvolupar, en el marc del nostre pla estratègic per als propers anys, projectes específics contra la discriminació en els àmbits sanitari, laboral i educatiu.
Un exemple n'és el projecte What's Up! Com vas de salut mental?, que ha estat present a les aules d'ESO de 42 instituts de Catalunya durant el curs 2017-2018, oferint a 3.000 adolescents informació per lluitar contra el tabú i l'assetjament escolar per raó de salut mental.
La discriminació en salut mental a Catalunya
A l'escola i l'institut
30%
han estat discriminades per part dels companys d'estudis*
"En els 6 anys que vaig estudiar a l'institut, ningú no em va donar suport i el problema es va anar fent més gran. Vaig patir burles i agressions verbals per part d'altres estudiants. Se'm deixava de banda perquè era el raro. El professorat mai no va intervenir. En aquell moment jo pensava que era inevitable, que era un problema meu. Ho vaig entendre anys més tard, ja que conservava records vius que em van comportar més fòbia social." Llegir més
Ferran
26 anys. Auxiliar administratiu. Les Borges Blanques.
"Quan estudiava a l'institut sobretot vaig trobar una manca de mecanismes de diagnòstic del sistema educatiu i d'interès per part del professorat. Això em va comportar soledat i indefensió. Vaig ser un blanc fàcil per a l'assetjament i vaig tenir molts problemes de relació. En els 6 anys que hi vaig estudiar ningú no em va donar suport i el problema es va anar fent més gran. Vaig patir burles i agressions verbals per part d'altres estudiants. Se'm deixava de banda perquè era el raro. El professorat mai no va intervenir. En aquell moment jo pensava que era inevitable, que era un problema meu. Ho vaig entendre anys més tard, ja que conservava records vius que em van comportar més fòbia social."
Perquè ningú més passi pel que ha passat el Ferran. Signa ara
Ajuda'ns a difondre-ho!
A la feina
49%
oculten el seu diagnòstic als companys de feina*
"Hi ha un moment en el procés de recuperació en què et planteges tornar a treballar. A l'hora de preparar l'entrevista, el que més m'angoixava era com 'justificar' tres anys sense treballar. Vaig optar per maquillar la meva història i no esmentar el brot psicòtic en cap moment perquè sabia que, si no, ja em descartarien. Un cop dins, vaig trigar més d’un any a explicar el que havia viscut, i només em vaig sentir capaç de fer-ho amb companys molt concrets." Llegir més
Toni
37 anys. Enginyer informàtic. Montornès del Vallès.
"Hi ha un moment en el procés de recuperació on et planteges tornar a treballar. M'havien parlat d'una quota de feines protegides, però eren bastant bàsiques i rutinàries i jo volia tornar a treballar dins el meu sector. A l'hora de preparar l'entrevista, el que més m'angoixava era com ‘justificar' tres anys sense treballar. Vaig optar per maquillar la meva història i no esmentar el brot psicòtic en cap moment perquè sabia que, si no, ja em descartarien. Un cop dins, vaig trigar més d’un any a explicar el que havia viscut, i només em vaig sentir capaç de fer-ho amb companys molt concrets."
Perquè ningú més passi pel que ha passat el Toni. Signa ara
Ajuda'ns a difondre-ho!
A l'àmbit sanitari
25%
han estat tractades injustament a hospitals i centres d'atenció primària*
"La metgessa em va fer fora de la consulta, i em va deixar plorant davant de tota la sala d'espera. Mentre jo tenia un atac d'ansietat, ella va sortir a cridar el pacient següent. Abans m'havia dit que no em podia demanar un psicòleg si no estava a punt de suïcidar-me. D'altra banda, també m'ha passat d'anar al CAP per marejos considerables i no s'han molestat ni a fer-me anàlisis perquè, veient el meu historial, tot ho atribueixen directament a l'ansietat." Llegir més
Georgina
19 anys. Estudiant de sociologia. Barcelona.
"La metgessa em va fer fora de la consulta, i em va deixar plorant davant de tota la sala d'espera. Mentre jo tenia un atac d'ansietat, ella va sortir a cridar el pacient següent. Abans m'havia dit que no em podia demanar un psicòleg si no estava a punt de suïcidar-me. També el psiquiatre d'urgències d'un hospital al qual vaig acudir per aquestes idees que, segons ell, ‘eren normals en pacients amb el meu diagnòstic' em va despatxar amb una recepta de pastilles en menys de cinc minuts de visita. D'altra banda, també m'ha passat d'anar al CAP per marejos considerables i que no s'hagin molestat ni a fer-me anàlisis perquè veient el meu historial tot ho atribueixen directament a l'ansietat"
Perquè ningú més passi pel que ha passat la Georgina. Signa ara
Ajuda'ns a difondre-ho!
A les relacions socials
20%
han estat pressionades a no tenir fills per persones del seu entorn*
"Als 36 anys vaig decidir iniciar el procés de fecundació in vitro. Dins la meva família van sorgir veus que em tractaven d'egoista ja que consideraven que podia transmetre el meu trastorn mental al futur fill o filla. Allò em va fer mal però no em va aturar. Quan ja estava de 6 mesos, una psiquiatra va posar en dubte les meves capacitats dient-me que com se m'havia acudit complicar-me la vida d'aquella manera amb tot el que tenia!" Llegir més
Isabel
42 anys. Mare de bessons. Treballadora de banca. Mataró.
"Qui em coneix sap que jo sempre havia volgut tenir fills. A certa edat em vaig plantejar ser mare soltera. Als 36 anys vaig decidir iniciar el procés de fecundació in vitro. Llavors va ser quan, dins la meva família, van sorgir veus que em tractaven d'egoista ja que consideraven que podia transmetre el meu trastorn mental al futur fill o filla. Allò em va fer mal, però no em va aturar. Quan ja estava de 6 mesos, una de les psiquiatres que em feia el seguiment va posar en dubte les meves capacitats dient-me que com se m'havia acudit complicar-me la vida d'aquella manera amb tot el que tenia! Em va fer sentir culpable però vaig tenir sort de rebre tot el suport de la meva doctora de referència, de la meva mare i els amics de tota la vida. Una cosa és que et plantegin quins són els riscos i l'altre són els prejudicis sobre incapacitat o pensar que els meus fills heretarien la bipolaritat."
Perquè ningú més passi pel que ha passat la Isabel Signa ara
Ajuda'ns a difondre-ho!
*Obertament presenta el 2016 el primer estudi a Catalunya sobre discriminació i estigma en salut mental. Les xifres parlen de la discriminació que pateixen les persones amb trastorn de salut mental i de la seva reacció davant d'aquesta situació (ocultació social i silenci).
Vols conèixer el contingut complet d'aquest estudi 2016?
Descarrega-te'n el PDFQuan parlem de discriminació, fins i tot un 1 % és una xifra intolerablement alta.
Volem discriminació al 0 % i necessitem el teu suport per aconseguir-ho.
Amb la col·laboració de:
