No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Salut emocional i adolescents: entrevista a Jaume Funes

“No ens hem de respectar perquè tots som iguals, sinó perquè ens necessitem els uns als altres, des de la diferència, per poder ser nosaltres mateixos.”

En Jaume Funes, pedagog, educador i periodista, ha dedicat gran part de la seva vida al món dels adolescents i els joves i ha estat implicat en diversos projectes de renovació pedagògica i assessorament psicopedagògic. A més de centrar la seva trajectòria professional en intentar entendre i fer entendre el món dels adolescents, també és autor d’alguns llibres com “Àlex no entiende el mundo”, “Educar adolescents sense perdre la calma”, o el darrer, “Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito”, i escriu diverses columnes d’opinió i articles per a mitjans com l’Ara Criatures o el Diari de l’Educació, entre d’altres.

Avui ens desplacem cap a Cornellà i, després de pujar fins al pis més alt de l’edifici, ens acomodem en una terrassa coberta tota plena de llibres i quadres que en Jaume pinta en el seu temps lliure. Comencem a conversar amb ell sobre adolescència, gestió emocional, relacions socials, escola, i moltes coses més… 

 

Com vincules adolescència, salut emocional i malestar mental? 

Al llarg de la meva trajectòria professional treballant amb adolescents, sempre m’he barallat amb una qüestió: com defineixes els diferents malestars d’un adolescent, que no està malalt, que mai acceptarà que li passa alguna cosa i que no et deixarà que facis una aproximació? Aquesta situació de malestar que es pot definir de mil formes, “està ratllat”, “està de mala hòstia”, pot acabar xocant amb altres companys professionals que volen o necessiten posar-li una etiqueta. Costa molt, en general, que es pugui abordar lo malament o bé que està algú sense recòrrer a una etiqueta concreta. A més, per què serveix aquesta definició, més enllà dels extrems que impliquen els patiments greus? La majoria d’etiquetes no defineixen res, posar-li un nom no farà que el noi o noia que viu aquest malestar pari i analitzi el moment vital en el que es troba.   

 

De fet des d’Obertament sortim de l’etiqueta diagnòstica i parlem del malestar mental, sigui per les raons que sigui. Intentem aportar una mirada més transversal de tots els malestar i com poder-los donar solució i acompanyament a l’aula. Sí que és veritat que en temes de malestar i problemàtiques de salut mental, els primers símptomes apareixen durant l’adolescència i joventut i és per això que és important abordar-los a l’aula. 

La qüestió és no abordar les dificultats o els malestars emocionals perquè algun dia poden esdevenir un trastorn més greu, sinó perquè ara mateix necessiten una atenció. A una persona l’has d’atendre perquè ho necessita, no perquè algun dia serà un problema. En el cas dels adolescents, sí que hi ha un punt de prevenció, però justament perquè és l’etapa on la persona aprèn a descobrir com és i aclarir-se amb sí mateixa. En la mesura en que ajudes a aquesta persona a que gestioni millor el seu món interior, les seves relacions, els seus sentiments, l’estàs ajudant a construir una persona més sana, amb més capacitats i competències per autogestionar-se. No podem garantir que aquesta persona tindrà una vida plàcida, però el que és segur és que una persona amb les dosis suficients de gestió de la felicitat i malestar, com a mínim estarà en millors condicions per abordar aquells factor de la vida que poden ser detonants d’algun malestar emocional. Les raons per atendre les necessitats de l’etapa de l’adolescència i la joventut no han de ser en clau preventiva, les característiques de cada etapa necessita unes gestions diferents, que han de ser útils per ara i útils per al futur.

 

S'ha de posar el benestar i malestar de l'adolescent en el centre perquè és quelcom que està fent-lo patir en el moment i s'ha de gestionar quan apareix.

Sí, a més argumentar a un adolescent en clau de futur és estúpid i inútil. S’ha de fer entendre a l’adolescent que el problema que té en aquest moment el fa malviure en el moment actual, i és probable que si no hi posa remei, acabis malvivint sempre. Però el que importa és l’ara. Malgrat no poder argumentar en clau de futur, hi ha una part de l’educació que es basa en com ajudar als nois i noies a gestionar riscos. És complicat, perquè l’has d’ajudar a detectar en la pràctica del dia a dia conductes que poden ser problemàtiques en un futur, tot i que l’adolescent no ho vegi al moment.

 

Segons les dades recollides, al voltant del 30% d’alumnat ha estat discriminat a les aules per raons de salut mental i al voltant d’un 50% ha decidit ocultar el seu diagnòstic i malestar als seus companys i companyes d’aula, però també al professorat. Com expliques la discriminació i el bullying per raons de salut mental i quina solució hi trobes? 

Hem de ser capaços d’explicar als companys i companyes, però també als adults, de què va el rollo de la salut mental. En el cas dels professors, per exemple, sovint són ells mateixos els que reprodueixen les mateixes actituds que la resta de la societat pel que fa a l'etiquetatge i els prejudicis. Quan intentes explicar que un alumne té alguna dificultat, sovint es busquen les causes en coses externes en comptes d’abordar la situació de malestar. 

En el cas dels nois/es, que no fan més que reproduir els discursos dels adults, quan estigmatitzen estan reproduint una idea de la salut mental que no entenen. Hi ha potes diverses, per una banda, com ajudes a descobrir als adolescents el món interior de les emocions i les relacions socials, i per altra banda, què vol dir la salut mental en una societat com la nostra. És difícil d'entendre la gestió de la salut mental en una societat que posa etiquetes. Una part de l’estigma ve del rebuig a una part del seu món que no gestionen bé, i una altra part consisteix en aplicar a la persona que és diferent una etiqueta. Hem de poder fer un pas i relacionar el nostre estat emocional i la nostra salut mental.

Un altre tema és perquè s’ataca la diferència. Fent una presentació del llibre “Álex no entiende al mundo” amb uns 100 adolescents, aquests van aguantar una hora i mitja, quasi un miracle! (riu) En aquesta presentació vam parlar de moltes coses, però una d’elles va ser: Què significa respectar a l’altre? Eduquem els adolescents dient que han de ser solidaris amb la resta, però sovint tot això queda en una solidaritat fictícia, perquè en el fons saben que l’altre noi o noia no és igual, i és cert. El tema no és que ens haguem de respectar perquè tothom som iguals, la qüestió és que ens necessitem, els uns i els altres, amb les nostres diferències, per poder ser nosaltres mateixos. No podem construir-nos des del punyetero egoisme, perquè l’essència de la felicitat és que puguis construir la teva identitat en relació amb els altres, uns altres que són diferents a tu. 

 

Quines limitacions té el professorat per poder gestionar temes de salut emocional i mental a l’aula?

Amb els adults, topem amb dues dificultats estructurals: alguns professors o professores et diran que el seu encàrrec no és saber i gestionar com se senten els alumnes. Com canviem aquest discurs? Per educar un adolescent, com a mínim, l’has de mirar a la cara i saber què li passa i com està. Però per això el professorat també s’ha de mirar endins, a un mateix.

Això està relacionat amb una altra dificultat: quan treballes amb persones que són inestables emocionalment, que s’estan descobrint, com és el cas dels adolescents, inevitablement se’t remouen coses per dins que et fan qüestionar-te. Per tant, quin és el grau de consciència que té el professorat sobre el seu propi món interior? Tractar segons quins temes amb els adolescents pot fer que els adults es facin preguntes que fins ara no s’havien plantejat i es vegin abocats a fer una autoanàlisi. Aquesta mena de revisió bàsica del propi estat emocional s’ha de donar per poder iniciar converses en relació als estats emocionals dels adolescents. Dedicar temps a que el professorat treballi també les seves emocions és imprescindible per a que ells, després, puguin fer aquesta feina amb els adolescents

 

Quin rol tenen les famílies pel que fa a la gestió emocional?

L’adolescència fa patir, en diferents graus, a les famílies. Quan la conducta dels adolescents a sobre comença a ser no prevista, desconcertant i deixen de ser el “bon adolescent”, llavors es pregunten: “Què li passa?” Com gestiones això amb una familia que pateix i un noi/a que l’està liant? La familia ha d’entendre que són malestars crítics per un seguit de circumstàncies que es donen, però que no necessàriament ha de tenir alguna malaltia de res. És clar que els hi passa algo, moltes coses en realitat. 

És necessari que des de la paternitat o maternitat, s’intenti entendre la complexitat emocional, sentiments, angoixa...dels adolescents. però per això cal que aquests adults tinguin salut emocional i gestionin les seves pròpies emocions i malestars per tal que puguin respondre als seus fills o filles. 

 

Des d’Obertament oferim el projecte What’sup! Com vas de salut mental? una proposta curricular que pretén treballar la salut emocional i mental des del curriculum de la secundaria, amb l’objectiu de parlar sobre el malestar i com recolzar-lo. Com creus que pot ajudar un projecte d’aquest tipus a les aules?

A algunes escoles segueixen una sèrie de metodologies didàctiques noves de les que heu de ser conscients per reforçar-les, però d’altres segueixen la metodologia tradicional: tens unes matèries, un número de professors i professores, un horari, un programa, un tutor o tutora… S’han de tenir en compte totes les limitacions.  

En aquest sentit, el projecte té característiques interessants, ja que dóna eines perquè dins de la lògica d’una matèria es puguin introduir elements en relació a la salut mental i emocional. Però, atenció, perquè si abordes segons quins temes durant la matèria, pots fer aflorar sentiments o vivències de l’adolescent i, per tant, el professorat ha d’estar atent per saber com estirar del fil. A més, no sempre la connexió amb la vida apareixerà quan ho has previst. Com abordes aquesta connexió, que potser ha aparegut per sorpresa, però que pots relacionar amb alguna altre tipus de dinàmica, contingut o matèria? El professorat que porta a terme aquest projecte ha de tenir aquesta flexibilitat. En aquest sentit, hem d’avançar una mica més: proposem al professorat que abordi la salut mental i emocional durant les matèries però sempre tenint en compte que poden sorgir temes que no estan previstos i s’ha de tenir la capacitat suficient per reconduir les coses que vagin sorgint i poder-les relacionar amb continguts que, potser, estan previstos per a més endavant.   

 

 

Acabem l’entrevista recollint la necessitat de seguir treballant per tal que tot l’entorn del jove estigui preparat per abordar converses sobre gestió emocional i malestar mental, sense prejudicis ni etiquetes. Per aquest motiu, des del projecte What’s up! Com vas de salut mental? d’Obertament s’ha començat a treballar també fora de l’aula, formant i preparant al professorat, les famílies i les entitats juvenils amb l’objectiu que tinguin les eines necessàries per poder parlar sobre salut emocional en qualsevol espai de manera segura i natural, en el moment que sorgeix la demanda. A més, a partir del curs vinent el projecte s’obre a tots els centres de Catalunya. Per tal de presentar la nova perspectiva del projecte i resoldre dubtes, es farà unasessió informativa el proper 5 de juliol al Palau Macaya, dirigida a professionals de l’educació. 

Carregant, un moment, si us plau