No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Què funciona i què no funciona en la lluita contra l'estigma

La lluita contra l'estigma i la discriminació per raons de salut mental pot ser més efectiva si es segueixen certs paradigmes i certs criteris d'actuació. A continuació, enumerem les pràctiques, els mètodes i els enfocaments que funcionen a l'hora de lluitar contra l'estigma i quins altres no ho fan:

1. És efectiva quan el lideratge el tenen les persones amb experiència en primera persona, que tenen una participació activa a través de la difusió de la seva història de superació, i quan a aquest lideratge s'uneixen també la 'segona persona' i els professionals de l'àmbit.

Per contra, la lluita no és efectiva quan la 'primera persona' és només beneficiària d'aquests programes antiestigma i no és part. No és efectiva quan exclusivament actua la 'segona persona' (aquella que és propera a algú amb un problema de trastorn mental) i els professionals. 

2. És efectiva quan es realitza un enfocament experiencial i actiu, basat en històries de recuperació. És a dir, el que més funciona és el contacte social, que, a més, afronta l'estigma com un fet que ocorre a múltiples nivells que es reforcen mútuament i cal combatre.

No és efectiva quan es pensa que l'estigma és el resultat de la ignorància i la manca d'informació i, per tant, es duu a terme un enfocament educacional factual i didàctic, centrat exclusivament en la difusió de la informació i la protesta.

3. Funciona quan el centre són les històries, fent èmfasi en aquelles experiències de recuperació i superació de persones 'normals i corrents'.

No funciona quan només s'expliquen històries amb èmfasi en les parts més negatives del procés, cercant exclusivament compassió o enuig.

4. És efectiva quan s'aborda l'estigma com una realitat culturalment específica que s'aplica localment i, per tant, les activitats posen el focus en uns quants col·lectius diana ben definits.

No és efectiva quan s'adreça a la població general, entenent que l'estigma és genèric i homogeni a tot arreu.

5. Funciona quan es centra en canviar comportaments discriminatoris concrets de públics determinats.

No funciona quan es cerca canviar primer les actituds i els coneixements, esperant que més tard canviin els comportaments.

6. Funciona quan la tasca de lluita contra la discriminació es fa de forma continuada i incorporada com a part regular de les activitats d'entitats locals.

No ho fa quan es fan campanyes amb una durada acotada o quan es basa en accions úniques i puntuals.

7. Funciona quan l'essència són programes de xarxes temàtiques de projectes locals TLC3.

No funciona quan es realitzen, de forma exclusiva, grans campanyes de marketing social a nivell general.

8. És efectiva quan els programes de lluita contra l'estigma passen per una avaluació sistemàtica per tal de millorar les pràctiques constantment, mesurant els canvis aconseguits.

No és efectiva quan les accions no són estudiades, mesurades i avaluades de forma continua.

Carregant, un moment, si us plau