No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Confinament

Veig cada vegada més a prop el final del confinament, amb la il·lusió de tornar a veure la meva gent. La ciutat està trista no hi ha gent, tothom ben tapat... Trobo a faltar la mirada d'aquella àvia demanant que m'aixequi del seient. La mirada del nen petit fent preguntes als seus familiars. La gent parlant i rient.

La meva ciutat ara té por, però mor de desig de passejar per la platja, prendre una beguda amb els amics a la terrassa del bar. I fer aquells menjars espectaculars amb la sobretaula explicant acudits.

Cada dia somric, perquè queda poc per veure a tothom. Això sí, aquell dia serà el dia de les abraçades i de l'estima. Perquè m'he adonat que sense la gent a la què estimo i m'estima, no sé viure.

Carregant, un moment, si us plau