No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

“No estem preparats per conduir una classe de 30 adolescents a través d’una pantalla. Això estressa molt!”

Imatge - Header
Dilluns, 22 Juny 2020 11:05

La salut mental dels adolescents i la gestió emocional d'aquests mesos fora de l'aula han estat qüestions centrals durant el confinament per la Covid-19. Però no és una realitat nova ni que s'acaba amb l'arribada de la nova normalitat. Parlem amb el Sergi, un professor de secundària sobre aquesta qüestió i com la podem abordar.

 

Com a col·lectiu profesional, com esteu vivint els profes tota aquesta situació? 

Com tothom suposo. Afectats d’alguna forma però privilegiats per l’altra. Com a gremi estem una mica més protegits, i això, si més no tranquil·litza en un moment així. Si em comparo amb un cambrer, la nostra feina de moment no corre perill. Però això no treu que hi hagi un gran estrès i una situació emocionalment difícil. Ho estem vivint com qualsevol altra persona però no podem parar. Hem hagut de seguir fent la nostra feina igual amb el compromís de mantenir la qualitat però des de casa, que és una cosa radicalment diferent. I això ho patim, hem hagut de canviar molt la metodologia de treball. 

 

Com t’ha afectat en el teu cas personal, estaves preparat?

Jo personalment m’he adaptat molt bé al teletreball perquè no tinc fills ni gent gran a qui cuidar aquí casa. I domino les eines TIC. Però hi ha molts profes que no estan al dia de les TIC, o que no era la seva eina principal -perquè el sistema no estava muntat així- Per tant en general no estem preparats per conduir una classe de 30 adolescents a través d’una pantalla. Això estressa molt! I a més, hem hagut d’adaptar el contingut perquè sigui més significatiu i vincular-lo a l’actualitat i al que els nanos estan vivint dia a dia . Això ens obliga a pensar alhora que treballem i processem la situació donant de vegades lliçons que no sé si estem preparats per donar. I trobem molt a faltar la presencialitat.

 

“Molt bé les tauletes i poder mantenir el contacte virtual però les persones que cuiden a altres persones ho han de fer de forma presencial. I aquí cal una reflexió sobre l'educació”

 

S’ha parlat molt, a més, del fet que les desigualtats de l’alumnat s'accentuen amb l'educació telemàtica.

Totalment. Jo treballo en una zona on hi ha famílies bastant privilegiades i tot i així a l’inici va costar que participessin. M’he trobat moments en que entrava al Meet- aula virtual- i no em trobava ningú. O hi havia 2 alumnes sense la càmera i amb la foto d’un avatar d’un jugador de la NBA i l’altre amb la imatge d’un ninot deformat, i  a un d’ells a sobre no li va el micro. Llavors et trobes fent classe amb aquest panorama. Una mica drama. Perquè es fa complicat així prendre’s les coses seriosament. Tot i que tu el material te l’has preparat igual o més! I la veritat és que costa mantenir l'estabilitat emocional en una situació així. 

 

Ha hagut d’arribar el Covid per visibilitzar la feina de cures tant professional com domèstica? 

Llegint un article sobre el llibre de Santiago Alba Rico ‘Ser o no ser (un cuerpo)’  deia que no ens n’adonem suficientment quant important és la nostra presència i com actuem amb el cos. La tesi és que en aquesta pandèmia s’ha demostrat que les cures essencials han de ser presencials sí o sí. Molt bé les tauletes i poder mantenir el contacte virtual però les persones que cuiden a altres persones ho han de fer de forma presencial. I aquí cal una reflexió sobre l'educació. I no en el sentit de ‘moderneo’ de que ens hem d’acostumar a les TIC perquè son el futur, sinó al contrari: pensar en que l’educació i el procés d’ensenyament i aprenentatge també és presencial sí o sí. 

 

 “Ho estaven passant malament i anaven estressats i emocionalment potser se sentien  xungos però precisament per això volien fer classe normal”

 

Us ha cremat tanta pantalla? Quines limitacions teniu?

Jo li poso tot el bon rotllo del món. Totes les ganes. M’invento unes històries super xules però els nanos estan molt desmotivats. I a més, telemàticament és impossible poder controlar com estan. A classe veus un gest i penses que tal nano té un mal dia i l’enxampes als passadissos i te n’assabentes, ho resolts o parles amb ell o ella, li fas un gest i l’ajudes. Això ara com ho fas online? És impossible. 

 

No s’ha previst un espai per parlar de com estem? 

No massa. D’una manera molt informal potser. Però tothom va perdudíssim i l’equip directiu de vegades ens informa d’alguna cosa que se n’ha assabentat a través dels mitjans de comunicació i no hi ha cap comunicat oficial de cara als instituts.Imagino que aquest caos passa fins i tot a nivell de Ministeris i de Conselleries. Anem sobre la marxa i en petit comité. Amb equips docents de primer nivell i coordinant-nos. 

 

I quines mesures heu pres? 

Les primeres classes que vam fer online el primer mes de confinament sí que van ser per conversar i veure com estàvem. Això era absolutament prioritari per sobre de cap altra cosa. Però al cap d’un temps també vam saber per part dels alumnes que sí era cert que ho estaven passant malament i anaven estressats i emocionalment potser se sentien xungos però precisament per això volien fer classe normal. Ja no volien parlar més de com se sentien.

 

“El professorat som adults amb vocació de ser exemplars i això fa que callem i amaguem moltes coses”

 

I entre el professorat  hi ha espais així? O té a veure més aviat amb la cultura?

Els profes entre nosaltres sempre ens ha costat molt parlar de certes coses. El professorat som adults amb vocació de ser exemplars i això fa que callem i amaguem moltes coses. I parlem menys del que hauríem per anar bé. Hi ha aquesta idea de que el professorat no s’ha de mostrar. Hi ha molts estils, eh? Però jo veig en general aquest deix, en els claustres per exemple, ningú diu ‘ei parem un moment l’acta que hem de parlar de com estem’. Això ens costa. Ho tenim molt present i sabem que s’ha de fer però nosaltres mateixos no ho apliquem. 

 

Què creus que, de cara al curs vinent, serà important tenir present en la rebuda de l’alumnat.

Mai hem tingut classes senceres d’alumnes que venen de tant de temps sense cap mena d’escalfament. En aquest sentit el que tenim és una incertesa tan gran a tots nivells ara mateix que ho portem com podem. Els interins ens intentaran mantenir als centres, per pura facilitat burocràtica. Però jo no tinc assegurat el meu lloc de feina després de l’estiu. Aquesta és la primera de sempre. Després a l'institut encara no saben amb quines plantilles comptaran. Ni quines matricules han fet les famílies. Ni com organitzaran les classes. Han dit que una opció és que el profe es mantingui totes les hores a la mateixa aula i faci totes les matèries al mateix grup. Hi ha rumors de que jo que soc de castellà potser em trobi fent física i mates. 

 

“Hi ha gent cremada . I si a sobre ens hem de passar l’estiu preparant opos… No sé pas com arribarem al setembre!”

 

I entre tant de canvi es preveuen millores en algun sentit? 

Estem una mica a veure-les venir. I caldrà fer molta feina a nivell de tutoria i posant el focus en l’alumne, que al final és el que s’ha de fer: molta acció tutorial en la que tindrà un pes molt gran en el currículum de l’any que ve. Però clar, també hi ha la pressió de que ni Ensenyament ni les famílies volen generacions que tinguin 2 anys de secundària amb un currículum diferenciat. Tot això és complexe i no sabem com s'adapta. Intentem tenir la millor actitud, però molts també tenim les opos al setembre! Tot el pack! O sigui que a sobre amb lo rebentats que anem ens hem de passar les vacances estudiant. 

 

L’esgotament és un factor que no ajuda a mantenir una bona salut mental

Hi ha profes que estan molt cansats, jo encara m’ho monto força bé, però hi ha una gran part del professorat que ha d’invertir moltes més hores que fent la feina presencial. Perquè tots els dossiers i els materials i les coses que feien les han hagut d’adaptar a lo digital. Hi ha gent cremada- I si a sobre hem de passar l’estiu preparant opos...no sé pas com arribarem al setembre! Però al final és el que deia al principi, som uns privilegiats que cobrem correctament. I som gent amb certa formació per identificar temes emocionals i saber com gestionar-los, en teoria, així que no penso que siguem per res els qui estem pitjor. 

 

Coneixes el projecte educatiu d’Obertament de lluita contra l’estigma de la salut mental a les aules. Creus que és un bon moment per fer-lo arribar a tots els centres?

Totalment. Perquè els instituts ara mateix no tenen temps per preparar ells mateixos projectes com aquest. Potser a nivell de compromís de centre ho veig complicat  però els profes hem d’ingeniar projectes. I de manera informal penso que molts profes poden beneficiar-se del projecte Whatsapp, és un bon moment. 

 

Tu sembles força animat, dins del que cap. 

Sí, bueno, no em puc queixar. Però com tothom, ja se sap, això dels ànims va com va, a dies. 

 

Si ets professional de qualsevol àmbit i tens o has tingut un problema de salut mental, pots compartir la teva història laboral amb nosaltres. Només amb els testimonis podrem donar a conèixer una realitat molt comuna, però molt silenciada.

Posa't en contacte amb Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Carregant, un moment, si us plau