Hem de parlar obertament de salut mental?

Una de les problemàtiques sembla que és la de no sentir-te lliure d’explicar la teva malaltia a qui vulguis. Davant això em plantejo com ho haig d’enfocar perquè fins ara ho he amagat a la majoria de coneguts, sobretot del poble, tot i que hi ha molta gent que coneix la meva situació i no l’entén. Davant d’això se’m planteja la disjuntiva de si fer com fins ara – és a dir explicar-ho a alguns ens els quals diposito la confiança encara que no ho entenguin del tot- o bé explicar-ho a tothom sense prejudicis.

No és fàcil, sobretot des que cobro la pensió, d‘explicar de què treballo i què faig en la vida sense entrar de ple en un tema massa seriós per una conversa banal. La raó que em mou a no explicar-ho seria el rebre un feedback negatiu quan ho faig, tal com m’ha succeït de vegades. La raó per fer-ho seria el desig d’acceptació que voldria de la meva persona per part de la gent un cop coneguda la meva malaltia. Amb aquest text, faig un primer petit pas molt important: en parlo. Senyal de que la raó per explicar-ho pesa més.

Salom