"Tu tens alguna cosa més"

Microdiscriminacions - Minimització. "Tu, Martina, a més de tenir depressió, quin trastorn tens?". Jo li vaig respondre: "Com?". "No t'avergonyeixes al whatsapp de parlar de malalties mentals, però tu tens alguna cosa més". Aquesta pregunta em va empipar. Però vaig respirar fons per calmar-me.

Li vaig explicar que també m’han dit que tinc trastorn de personalitat no específicat, ansietat social i agorafòbia. Es va centrar en preguntar-me quins eren els símptomes del trastorn de personalitat. Jo li vaig explicar el que vaig poder. I vaig tractar d'explicar-li que la depressió és un trastorn mental.

Com que hi ha gent que pateix tristesa en moments de la seva vida i a això, de manera habitual, se li diu depressió, ella no ho considerava un trastorn. Vaig mirar de fer-li entendre que sí que ho és. Jo porto des dels catorze amb depressió. I em vaig fer activista abans no em diagnostiquessin res més. Si no vas al metge no reps cap diagnòstic. Hi ha gent que es cura. Jo no he tingut aquesta sort encara.

Ella continua sense entendre que la depressió és un trastorn mental. Potser no em vaig saber explicar. De persones com ella n'hi ha moltes. Queda molt per explicar. Però han de tenir una ment oberta. I no fer aquestes preguntes en un sopar de 14 persones. Jo no li pregunto sobre els seus problemes davant de tanta gent. Ni amb aquesta manca de tacte. No se m'acudiria mai. Però acusar-te de “boig” davant de tanta gent no es veu com res agosarat. I el patiment que genera no es té en compte.

Martina