L'escola

Jo vaig tenir la sort o la desgràcia de ser alumne d'una escola catalana de pedagogia activa. Vaig ser molts anys el millor de la classe i, com era costum a tots els col·legis de l'època, vaig ser l'objectiu de les burles i bretolades dels pitjors de la classe.

Quan jo tenia dotze anys, ens van portar als alumnes de l'escola a veure una pel·lícula polonesa anomenada “La terra de la gran promesa”, un pamflet del bloc soviètic, que tenia escenes d'una truculència tal, que vaig tenir la meva primera depressió. Cínicament, algun professor i alguns alumnes em van dir aleshores que no havia de ser tan sensible: no sé com volien que fos un nen intel·ligent i tendre. Jo vaig acabar tenint un brot autoreferencial als vint anys, i sé que m'hauré de medicar sempre.

La intel·ligència i la sensibilitat m'han servit per tenir un cert reconeixement com a poeta. Altres alumnes d'aquella escola tenen càrrecs importants i es guanyen bé la vida. Jo veig reflectida en la societat catalana d'avui tota la manca d'espiritualitat que tenien els pitjors -professors i alumnes- de la meva escola.

Xavier Martí Garcia