No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Les dones amb trastorn mental pateixen més discriminació que els homes

Si ets una dona, probablement hagis rebut alguna mena de discriminació al llarg de la teva vida pel fet de ser-ho. Lamentablement, encara es dona de forma transversal, a diversos àmbits de la nostra societat, com la feina o les relacions interpersonals i de família. L’estudi de percepció de l’estigma de Catalunya detecta percentatges més elevats d’experiència de discriminació en el cas de les dones: tracte injust, burles i insults, sobreprotecció i intromissió són algunes de les discriminacions a les que les dades revelen diferències significatives que agreujen l'estigma que pateixen les dones que han passat o passen per un problema de salut mental. El fenòmen de l’ocultació del fet de tenir un  trastorn de salut mental també es dóna en més mesura en dones que en els homes.

L’estudi assenyala diferències significatives entre homes i dones, per exemple, pel que fa al tracte injust en l’àmbit de la família. Aquesta situació ha aparegut a la vida del 56,2 % de les dones, mentre que en els homes el percentatge disminueix fins al 44,8 %. El diferencial més significatiu es dóna en comparar l’experiència dels homes i dones de menys de 30 anys. En el cas dels homes, el 36 % ha patit tracte injust; mentre que, en el cas de les dones, la xifra s’enfila fins al 64,3 %.

El doble estigma

Anomenem doble estigma als estereotips als que s’enfrenten les dones per raó d’haver passat  per un trastorn mental ja que pateixen discriminació tant pel seu sexe com pel seu trastorn.

Les dones s’enfronten a més determinants de salut mental negatius que els homes, com pot ser la violència de gènere o la influència dels mitjans de comunicació que mostren a dones volubles i amb personalitats complicades o histriòniques. Socialment les dones tenim menor credibilitat que els homes, més tendència a suportar situacions de desigualtat, menys probabilitats de defensa, menys accés a la informació i menys autoestima, entre d’altres dificultats afegides al trastorn. El mateix passa en el cas de la sobreprotecció de l’entorn que pot impulsar a les dones amb problemes de salut mental a quedar-se a casa. 

La doble opressió, per àmbits

Família: La sobreprotecció i el control per part de la família la pateixen més les dones (el 8,9 % més que els homes).

Isabel, 42 anys, treballadora de banca i mare de bessons
 “A mi em passa que la meva mare m’oculta certes coses importants, perquè pensa que no podré digerir-les, que ja en tinc suficient amb lo meu. I bé , quan t’adones de que t’amaguen coses et sents frustrada i encara és pitjor. Em fa més mal això, perquè no m’estan tractant com a una persona normal”.  #Sobreprotecció #fragilitat #infantilització #paternalisme #familia
 

No fa tants anys les dones érem les eternes menors d’edat. Impera encara culturalment aquesta idea de dona sotmesa o protegida, la qual cosa sovint es justifica amb la frase: “Ho fem pel teu bé” i respondria a un tracte infantilitzador, una forma amb la qual es discrimina sovint a les persones amb problemes de salut mental en general, però a les dones, encara més.


À
mbit sanitari

El 32,2 % de les dones ha patit un tracte injust en alguna ocasió a l’hospital, davant d’un 20,7 % els homes. I el 33 % de les dones en el centre d’atenció primària davant d’un 15,9 % els homes.

Leyre, 20 anys, estudiant d’informàtica
“L’estiu passat em va començar a fer mal al pit. Vaig anar dos cops al CAP i no em van voler visitar. Llavors òbviament vaig anar a l’hospital d’urgències, allà em tractaven com si m’ho inventés, com si no fos veritat i em van dir que anés a veure la meva metgessa de capçalera. Amb l’ajuda de la meva psiquiatra em van acabar atenent al cap i vam poder solucionar el mal al pit canviant-me la medicació. En total em vaig passar uns 6 mesos fins que em van fer cas. Em va afectar bastant, no sabia que fer ni què pensar”. #Tracteinjust #àmbitsanitari #descrèdit
 

En l’àmbit sanitari també es dóna aquesta infantilització. De vegades s’intenta convèncer a les dones de que tot el que els passa té a veure amb desajustos hormonals o bé alteracions psicosomàtiques. Les dones són contínuament tractades com si fossin més vulnerables.

“Els metges per exemple, haurien de donar informació veraç i actualitzada i no consells ni coercions. Perquè quan intenten dir-te sempre el que has de fer, no és que et sentis sola, és que et sents infravalorada i infantilitzada, quan no directament humiliada i això no pot fer més que empitjorar la teva salut mental”. Testimoni anònim


Àmbit laboral

A la feina, els percentatges de persones amb trastorn mental que decideixen ocultar-ho a l'entrevista de feina o als seus caps és molt més alt (uns 15 punts més) en les dones que en els homes. A més, a les entrevistes, un 26,7% de les dones afirmen haver experimentat un tracte injust pel fet de passar per un problema de salut mental. Més d'un 12% de diferència respecte els homes.

Martina, 39 anys, traductora
“Jo ara ja no busco feina, i fa molt de temps que ho vaig fer per últim cop, però si en busqués, crec que no explicaria que tinc un diagnòstic a l’entrevista de feina. De fet en el passat vaig tenir una mala experiència en una feina que tenia, on sabien que jo tenia un problema de salut mental i estaven molt a sobre meu. Per què no t’arregles i et maquilles una mica? Faràs més bona cara, dona... A partir d’aquella feina vaig decidir no dir més el que em passava. Si a l’entrevista em preguntaven per què havia estat un temps sense treballar, jo mentia i assegurava que m’havia dedicat a fer les feines de la llar”. #Ocultaciódiagnòstic #àmbitlaboral #sobreprotecció #fragilitat
 

D’altra banda, dins de l’àmbit laboral, a les dones amb trastorn mental se’ns pressuposa més inestabilitat que als homes, això es tradueix en menys oportunitats per accedir al mercat laboral.

Niobe, 24 anys, estudiant
“Quan vaig a una entrevista de feina explico que tinc un problema de salut mental. Perquè no entenc quina diferència hi ha. A més a la última feina que vaig tenir em van fer fora pel meu diagnòstic o, com em van dir, per no ser estable emocionalment. Així que ara ho dic i si no els hi agrada pitjor per ells”. #inestabilitat #àmbitlaboral  #discriminaciólaboral
 

Grup d’amics

Les dones amb un trastorn mental pateixen la discriminació en el grup d’amics i amigues amb més freqüència que els homes. La sobreprotecció i el control es donen en un 12,5 % més de freqüència en les dones que en els homes.

Elisenda, 24 anys, periodista
“A mi m’ha passat que quan els hi comentava als amics que estava nerviosa i em sentia intranquil·la, la seva resposta sempre era que estava exagerant. Són les mateixes associacions que es repeteixen i per això són doblement opressores i errònies: “Ets dèbil”, “Sempre et queixes”, “maniàtica”, “histèrica” “Sensiblona”. #Tracte injust #amistat #Negativitat
 

Maternitat

El de la maternitat és un dels àmbits on més clarament es veu reflectit l'agreujament que pateixen les dones: a un 47% de dones amb trastorn mental se’ls ha atribuït fragilitat pel fet de tenir un trastorn, 15 punts més que als homes. Les dones amb algun problema de salut mental reben més pressió per no tenir fills per part de familiars, metges, amics i parella, que no pas els homes amb trastorn mental. És important subratllar que en gairebé tots els aspectes estudiats les dones suporten un grau d’intromissió o pressió més elevat.

Marta, 40 anys, actriu
“Els amics havien desaparegut, l'estigma de la salut mental fa molt mal sobretot en les relacions socials, la gent no sap com ho ha de fer per preguntar-te què tal o venir-te a veure al psiquiàtric. A part d'això, és clar, sóc dona. I els anys passen i tothom va tenint fills menys tu. Doncs et planteges tenir un fill. Aquesta decisió es converteix en un debat de mesos entre totes les persones que t'envolten. I jo penso: i si fos un noi? S'hauria produït aquest efecte de pànic generalitzat en el meu entorn? Quan em poso a internet i escric TLP, sempre surt la pregunta: una dona amb TLP pot ser mare? I els homes? No s'ho pregunten? No els preocupa? O és igual, perquè això és cosa de dones i ja s'encarregarà ella de criar-lo? #Sobreprotecció #fragilitat #Intromissió #discriminació

Treballant per combatre la desigualtat

Per evitar que aquestes actituds  continuin reproduïnt-se cal treballar en estrategies per a iniciar un procés d’empoderament que promogui la presa decisions i el control sobre la pròpia vida. Expertes en salut mental i dones defensen un model de qualitat de vida que incideixi en l’apoderament de les dones amb trastorn de salut mental centrat més en les capacitats que en els dèficits i que ofereixi informació i les recolzi en les decisions que prenguin.

El procés d’empoderament no pot fer-se individualment, ja que també exigeix el compromís de l’entorn, la familia i demanda canvis polítics per combatre la discriminació estructural. Les dones poden ser protagonistes de la seva propia vida en la presa de decisions respecte al seu tractament i del seu dia a dia. Però, la sensibilització de la familia i la societat respecte a la importància de la participació social i laboral de les filles, les companyes i les germanes, o les iniciatives públiques que facilitin per exemple l’accés a la feina són indispensables per facilitar aquest procés.

 

Llegeix els testimonis complets de les activistes que han escrit sobre aquesta doble opressió:

       
       

 

 

#Fragilitat #Familia (Niobe)

#infantilització #sobreprotecció #sanitari #maternitat (Isa)

#Inestabilitat #descrèdit #Sanitari (Georgina)

#fragilitat #autonomia #maternitat (Marta)

#Infantilització #parella #maternitat #sanitari (Andrea)

#inestabilitat #histèria #fragilitat #amics (Elisenda)

 

Carregant, un moment, si us plau