No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Les amistats trenquen els estigmes

Un bon amic o amiga mai et criticarà a les teves esquenes perquè hagis passat una crisi. Un bon amic o amiga mai deixarà d'escoltar-te. Jo em considero molt afortunada en aquest aspecte. Gaudeixo d'un cercle de relacions on em sento estimada i tractada com una més. I és que els que patim alguna malaltia mental també som un més. El problema és que això no és vist així als ulls de tothom.

Avui, precisament, parlant amb la meva farmacèutica de tota la vida, li comentava que volia escriure alguna cosa pel blog i em dèia: "És que per la gent, malauradament, no hi ha terme mig: o tots els malalts mentals són uns 'psicòpates' com els de les pelis, o frivolitzen la situació dient "tinc ansietat, em prendré un Diazepan, com una moda".

Però al que anàvem, les amistats i el molt que m'han ajudat a mí. Una vegada, en una feina, em va agafar una crisi i una de les meves amigues treballava amb mí. Em va estar ajudant en tot moment i va tractar la situació amb la màxima discreció possible. A part d'aquesta actuació li tinc tantes coses a agrair... només ella ho sap.

He ingressat tres vegades i a totes tres hi ha una altra amiga que ha vingut a veure'm. Les tres vegades. La meva mare, el meu company, la meva filla i el meu tiet també són un puntal molt important per a mí. Dues de les amigues que ho saben són de les de tota la vida. Però últimament, a les darreres feines, he conegut tres noies més amb qui he tingut la confiança d'explicar el meu transtorn.

Fa un mes vaig tenir problemes d'insomni degut a la pressió a la feina. Com que em conec a mí mateixa, estava bastant mosca pel risc d'un possible ingrès. A ningú li agrada ingressar i estava bastant "xof". Els ho vaig explicar a dues d'aquestes darreres amigues i van venir totes dues a casa a veure'm. Una em va dur un ram de flors i l'altre, berenar. Vam estar parlant gairebé tota la tarda,fins tard. No tinc paraules per agrair el que van fer per mí. Tinc molta molta sort.També va passar la meva mare una estoneta.

Per això us dic que, si podeu, envolteu-vos de bona gent. La iniciativa Obertament és una bona ocasió per a trobar espais de relació.

Susanna

Carregant, un moment, si us plau