No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

La vulnerabilitat és força

La doble presència de les dones -a l’àmbit públic i al privat simultàniament- ens deixa sense temps vital disponible i promou l’actual crisi de les cures. La lògica productivista és incompatible amb la lògica de la vida i amb el benestar. Alhora, estem esgotant els recursos que la Terra pot oferir i tampoc deixem temps a la regeneració de les que si es poden renovar, deixant així un enorme deute ecològic a les pròximes generacions i destruint el nostre entorn. El nostre ritme de consum i producció capitalista és incompatible amb la conservació del medi i amb la sostenibilitat de la vida humana i no humana.

Les nostres normes i lleis socials es basen en el model de que som éssers individuals i adults que no depenen d’altres ni mai ho han fet. La figura de l’homo economicus de l’economia clàssica és la imatge de l’individualisme extrem, la meritocràcia i del neoliberalisme. Aquesta, no té en compte com de necessària és la feina no remunerada –la de cures i domèstica- alhora que el nostre entorn i biosfera. Rebutjar aquesta figura significa acceptar la dependència. I acceptar la dependència és acceptar la pròpia vulnerabilitat.

Les persones amb patiment mental només som valorades socialment quan ens curem, quan triomfem en un marc capitalista, quan aconseguim arribar a l’èxit i al poder (acumular carreres, treballar...?) tot i el nostre “trastorn”. Valentes i lluitadores ens diran en el cas que aconseguim transitar per una vida enfocada a la producció, però no ho serem si ens suïcidem o si ens passem el dia al llit sense dutxar-nos. El fet de sobreviure en un sistema que ens anul·la, ja és un acte heroic. No ens cal aguantar com un mur cada cop que patim, no ens cal la faceta de la racionalitat. Per a mi, la necessitat de viure aquesta vulnerabilitat és real, em sento pressionada constantment a “aguantar” les emocions, a reprimir-les, per no ser titllada de boja, histèrica, depressiva, bipolar, hipersensible. Però totes aquestes paraules poden arribar a no fer-me mal, em puc apropiar de l’insult – gràcies, teoria queer-.

ShiroiSayuri

*Aquesta entrada als blogs (tant textos com il·lustració) és una rèplica de la publicació original del blog 'Brutícia Sublim', que podeu veure aquí.

Carregant, un moment, si us plau