No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Quan li vaig comunicar al meu pare del meu propòsit em va contestar: Estudiar? Com? I tu estàs capacitada per estudiar amb la teva malaltia? El teu cap pot? Jo només necessitava que em digués: “Endavant filla. Ho vals”.
Quan vaig descobrir Obertament en un taulell d’anuncis pel metro vaig dir a mi mateixa: ara és la meva! Sempre m’amagava per por al que podrien pensar els altres i per sentir-me “fora de lloc”.
"La metgessa em va disparar tres normes: no puc anar-hi sense tenir hora, no puc picar a la porta i té entre 5 i 20 min. per atendre'm. Un tema que podríem posar a debat: si hagués tingut una primera visita i li hagués dit que tinc mal de panxa, m’hauria etzibat aquestes tres normes tan estrictes?"
"La doctora va mirar la pantalla del seu ordinador i de sobte va exclamar: "Vaja!! Un any i mig de baixa! I no t'han trucat abans? De cap lloc? Cap metge?... Ostres, que bé qué vius! No se com ho fas però jo haig de treballar per pagar les factures!""
Carregant, un moment, si us plau