No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
Voldria explicar com em sento cada vegada que em canvien de metge, de psicòleg sobretot...
L'únic que em van fer sentir, tan professionals com familiars, és una vergonya enorme i un sentiment de culpabilitat gegant.
He anat fent entrevistes i en elles em preguntaven el motiu de finalització. He hagut de mentir i dir que és per altres temes. M'és impossible, en aquesta societat plena de prejudicis, poder explicar el que em va passar sense que em jutgin.
Per culpa d'aquesta desinformació encara costa més. No interessa escoltar-ho i s'ho treuen de sobre ràpidament. No hi ha educació en Salut Mental. Ni informació. Potser, si jo no tingués aquest diagnòstic tampoc en sabria res. És una pena.
"No hay un solo día que no me arrepienta de aquel Ave que cogí en Sants para ir a Madrid, ni un solo día."
"Els meus trets concorden bastant amb l'estereotip de dona fràgil que es té a la societat, però m’hi oposo fermament a aquesta creença. Per què? La meva experiència vital m'ha demostrat que s'ha de ser molt valenta per demostrar emocions i saber parlar d'elles."
Carregant, un moment, si us plau