No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Els pros i els contres de tenir un càrrec corporatiu, afegit a un transtorn mental

Desde 2018 tinc un càrrec en una entitat de salut mental, soc vocal territorial d'Activament Catalunya Associació...

De 2018 a l'actualitat , o més ben dit, podria dir , realment, desde 2015 en que vaig fer la formació incial d'Obertament hi ha un abans i un després en mi, mhe empoderat moltissim ( una barbaritat ! ) ... no hi ha punt de comparació entre els meus inicis d'activista i els d'ara que ja porto 5 anys dedicantme en cos i anima a la salut mental ...

Sóc una persona súper entregada i mhi deixo la pell, m'entrego en cós i anima a ser activista i en el meu càrrec com a vocal territorial a Activament Catalunya Associació.

Pero no tot son flors i violes... seria massa bonic, la vida seria massa sencilla.

Sóc una persona molt sensible , extremadament sensible, ser vocal territorial implica una responsabilitat molt gran , una cárrega de feina important, que a vegades mha sobrepassat i no he pogut arribar a tot quan lhe hagut de compaginar amb el treball remunerat.

Fa poc vaig llegir un article d'un company i amic on explicava com la pressió de la feina a la que estava sotmés va fer que acabés desencadenant en un brot psicòtic.

Jo porto dos anys en el cárrec, deixant-mhi la pell, treballant al

màxim, pero el que porto , realment,fatal son els conflictes , diuen que els conflictes son inherents a l'esser humà , degut els conflictes amb companys he tingut crisis molt fortes, he passat per l'angoixa, l'ansietat, la depressió , ganes d'autolesionarme / suicidarme ... diversitat de caràcters i opinions ... que han fet que moltes vegades hagi viscut un infern i senti que he estat victima de buylling emocional durant un llarg periode de temps.

Aquest moments tant critics i dificils et fan reflexionar si realment et compensa o no seguir al capdavant... si es més important la teva salut mental o tenir un cárrec.

vosaltres què en penseu ?

jo estic compromesa 100 % amb la meva entitat, fins a la mort o fins que Déu vulgui, mai li podré acabar d'agrair tot el que mha aportat desde que en sóc membre , tot el que he aprés, tot el que mha ensenyat, mai hagués pensat en tot el que mha donat, tot el que mha ajudat a aconseguir ... gracies a ella mhe empoderat, mhe sentit una persona válida....tot aixo fa que la balança es decanti cap als aspectes positius que no cap als aspectes negatius.

Els efectes negatius són de poca durada , tot i que molt intensos pero els aspectes positius perduren en el temps ... sentir-te empoderada no té preu.

Aixi que desde aqui, desde aquest petit espai on em deixen expresarme m'agradaria donar molta força i molts ànims a les persones que es puguin sentir identificades amb la meva propia experiencia que us acabo de compartir.

Per molt dificil que sembli, després de la tempesta sempre surt el sol.

i com diu el lema : #totanirabe

Carregant, un moment, si us plau