No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Superar el passat... 

Amb la pandèmia els problemes de salut mental s’han agreujat.

Particularment, per a mi, el 2020 va suposar un infern, va suposar haver de fer un crit d'auxili al meu psiquiatra perquè em tornés a visitar, perquè em tornés a medicar, va suposar tornar a la depressió de la qual encara no m'he recuperat, va suposar també tornar a les idees de suïcidi i als intents d’autòlisis. 

Va suposar que per fi d'any a les 4 de la matinada SEM i Policia Local vinguessin a casa perquè tenia constants idees de suïcidi. 

Quan no poden fer-te més mal penses que el millor és anar-te'n , deixar de patir, creus que certes 'persones' celebrarien el teu suïcidi prenent-se una ampolla de cava i celebrant-ho ballant! el que fa el cap, el què fa el dolor tant profund. 

Haver de treballar amb persones, dia a dia, que et maltracten psicològicament de forma continuada, que només veuen els teus errors, les teves faltes, que no tenen empatia i que són fortes agressores verbals t'enfonsa en un pou cada vegada més i més profund. 

Aguantes i aguantes, però arriba un dia en que emmalalteixes, ja no pots més, llavors agafes una forta depressió, crisis d'ansietat, idees de suïcidi, d’autòlisis. 

Però llavors quan ja no et poden fer més mal, t'arriba una nova oportunitat, amb un altre nom... i tot i que en un principi decideixes no involucrar-te perquè no estàs recuperada i tens por que et torni a passar el mateix que en el passat,  no pots evitar acabant treballant-hi intensament... perquè així soc jo! em deixo la pell en tot el que faig ... 

seguim, i seguirem, fins que Déu vulgui i el cos aguanti. 

Sigui a un lloc o a un altre,  però treballant sempre per la salut mental, evidentment.

Carregant, un moment, si us plau