No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Trencant estigmes de la salut mental des de l’educació mediàtica

Trencant estigmes de la salut mental des de l’educació mediàtica

Recentment al Periódico de Catalunya sortia una notícia amb un titular prou remarcable:
“Tenia depressió i m’autolesionava i els professors no em van ajudar»

Després d’una situació de postpandèmia on el nostre alumnat ha patit moltíssim les seves conseqüències, ja que l’adolescència i primera joventut és  un moment vital molt interessant i ric de recepció, però contràriament des de fa ja uns anys la por i la incertesa han estat reclams constants dels mitjans de comunicació, xarxes socials  i altres potes de les indústries culturals.

El professorat hem vist que molt del nostre alumnat ha caigut en desànim i dificultats emocionals i sense dubte cal que els acompanyem també des d’una anàlisi crítica d’aquests missatges i també una intenció  clara de desculpabilitzar-los i de fer emergir nous referents audiovisuals, ja que la tradició ha insistit molt a estereotipar l’individu que ha tingut o té un episodi de dificultats emocionals.

Justament fa poc debatíem amb un grup de professors dins un curs d’Aula Mèdia “Una mirada crítica” d’educació mediàtica, com acompanyar pel·lícules  tan barroeres  i  estigmatitzadores de diversos col·lectius com “Psicosi” de Hitchcock , “Vestida per matar” de Brian de palma– uns assassins que es transvesteixen- “El Resplandor” de Kubrick, i d’altres que han estat icones importants en la història del cinema, sobretot des del gènere del terror on els personatges principals són persones amb dificultats emocionals que esdevenen assassins o autors d’actes de violència.

Com podem formar el nostre col·lectiu per enfrontar aquesta situació de vulnerabilitat que tenim i fer emergir nous referents dins de l’educació mediàtica en un moment on les nostres aules i les nostres sales de professorat vivim en primera persona aquesta problemàtica? Primer, perquè aquelles persones amb dificultats de gestió emocional, tant professorat com alumnat, puguem evitar que siguem objecte de burla, paternalisme o  bullying i perquè també no siguem nosaltres, que, marcades per l’autoestigma, ens aïllem, i intervinguem en menys assertivitat i credibilitat a les nostres aules i claustres i més enllà d’aquests espais. A moltes de nosaltres ens ha costat la gestió emocional als nostres centres educatius sobretot els darrers anys de deteriorament de la qualitat de vida del nostre alumnat amb la pandèmia i després d’ella, i no sembla que socialment ni políticament s’hagi valorat aquest sobreesforç.

Cal remarcar que hi ha organitzacions molt pioneres a Catalunya que estan treballant el tema i essent referents per a moltíssimes persones per trencar l’estigma  i autoestigma i parlar-ne esquinçant el tabú històric. El programa ‘Whats Up’ de l’entitat Obertament fomenta parlar de salut mental a l’aula de manera natural i normalitzada amb l’objectiu de trencar el tabú que existeix, eliminar l’estigma i facilitar la comprensió entre l’alumnat del fenomen.

Aquest programa consisteix en una sèrie de materials didàctics avaluables, competencials i curriculars que poden ser implementats durant tot el cicle de l’ESO. Treballar la salut mental de manera curricular, integrant-la dins del currículum de diverses matèries, comporta parlar-ne amb diferents referents i en diferents entorns i situacions. Aquesta obertura a l’hora de parlar-ne, facilita la seva normalització i reconeixement, ambdós essencials per trencar les barreres i els estigmes, així com la generació d’espais de visibilització i de confiança de la salut mental i emocional a les aules, millorant l’empoderament dels joves i disminuint l’estigma i la discriminació en general.

També des d’aquesta organització  hi ha un projecte específic per mitjans de comunicació que, per una banda, dona eines als professionals per afavorir un tractament mediàtic dels trastorns mentals que ofereixi un retrat molt més sensible i acurat. D’altra banda, promou que les persones amb problemes de salut mental puguin compartir el seu testimoni en salut mental als mitjans de comunicació.

Podria ser un exemple interessant  i de debat que afecta clarament més el nostre col·lectiu el cas de “Com si fos ahir!” que incorpora un jove amb dificultats emocionals que exerceix de professor. Veiem  que  es veuen altres cares de la seva vida i aspectes on si bé es remarca l’estigma social, també es desdibuixen les arestes unidimensionals que normalment es perceben en aquests personatges.

Des del mateix curs d’Aula Mèdia una “Mirada Crítica”  es parlava d’un projecte des de la inclusió de l’educació mediàtica d’una experiència d’investigació d’un grup d’alumnes  de la sèrie “The Big Bang Theory” on justament la ironia fa que aquests personatges amb dificultats emocionals siguin estimats i se’ls hi doni la volta en alguns aspectes tot positivant-los i humanitzant les seves dificultats. I També podria ser el cas de la sèrie “Atípico” de Netflix que aborda també amb humor les aventures i desventures d’un jove amb autisme que busca parella.

Cal afegir una peça de found footage, és a dir; fet de retalls audiovisuals com una mena de “patchwork”, que es troba a la xarxa titulat “Anhedonia”, de Marina Llop i Marc Arroyo, i que es va presentar dins del festival Loop d’edicions passades que  construeix un relat autònom provocador i creatiu per tal d’ obrir el debat a les nostres aules.

(https://www.youtube.com/watch?v=V08KmJu6gaA)

Detectem noves sensibilitats institucionals cap a la salut mental, hem d’aprofitar aquestes sinergies, però sens dubte som nosaltres qui també hem de cuidar-nos i és imprescindible que incorporem a l’imaginari del nostre alumnat nous referents mediàtics de les persones amb dificultats de gestió emocional  evidenciant, en canvi, els estigmatitzadors a fi d'assossegar-nos i potenciar vincles més humanitzants, empàtics i complexos, i, en definitiva, que siguin portadors de benestar i de salut.

Núria Ràfols Garcia

Professora i Comunicadora Audiovisual

Carregant, un moment, si us plau