No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Moltes coses he après a Obertament

Tan fàcil com preguntar: “Què et preocupa?” o “Què penses?” o “Què t'amoïna?” o “Què et volta pel cap?”, seria una manera d'iniciar una conversa sobre salut mental.

Crec que, en gran mesura, la salut mental té molt a veure amb els pensaments i les emocions. Des d'aquest punt de vista, tot allò que ens amoïna sobre la marxa de les nostres vides és motiu de discòrdia entre aquells qui ens envolten, sense pretendre-ho. Si, malgrat els nostres pensaments negatius o pejoratius, fem un esforç per positivar-nos i veure que la gent que t'envolta no té males intencions, ni et vol perjudicar, ni et vol fer la vida impossible; sinó que no empatitza amb tu perquè no li resulta fàcil o té poques habilitats per posar-se en la teva pell, o perquè ell o ella també està atravessant un moment especialment estressant o de molta exigència, quan no és la pressa o la ignorància que fa que no es tingui coneixement de la teva realitat,... ens trobarem en un escenari de possibles discriminacions no volgudes ni desitjades per ningú.

A Obertament he après els tres pilars fonamentals de la comunicació: feedback (o retroalimentació), empatia i assertivitat. Tot té la seva lògica i la seva aplicació pràctica. He après a respondre de manera educada quan em diuen alguna cosa, i no respondre de qualsevol manera, sinó el més assertivament possible, és a dir, en positiu, sense faltar al respecte. Sense trepitjar a l'altre i afirmant les meves proposicions, sense haver de ferir a la resta de la gent. Per mí, ser afirmatiu, positiu, assertiu, en el fons té l'avantatge de poder guanyar-te la confiança de la gent. És a dir, et fas teva la gent, en fer-li saber que potser ells no pensen com tu, però tu afirmes que tens uns pensaments i emocions i que aquests pensaments i emocions poden ser diferents a la resta de la gent, alhora que poden assemblar-se al d'uns altres.

I és en aquesta diversitat de pensaments, d'emotivitat, d'experiències, de cultures, de la societat d'on provenim, que trobem afinitats i altres maneres d'entendre o de comprendre la realitat o d'actuar per modificar-la, que poden ser discrepants amb la teva. Aquest fet no passa inadvertit, ja que mitjançant el tercer element, l'empatia, uns i altres podem fer esforços per ficar-nos a la pell dels altres i entendre les seves motivacions o el que els empeny a dir, manifestar o afirmar tals i tals coses, amb les que els altres poden estar d'acord o, pel contrari, manifestar el seu desacord o incompatibilitat.

Aleshores és quan la gent progressa. Quan uns i altres som acceptats en el grup, amb les nostres peculiaritats: semblances o diferències, odis o amors, afalcs o rancúnies, afirmacions o negacions, enteniment o ignorància, aficions o aversions,... Un pot adonar-se d’allò en què es basa el joc de les relacions humanes: un estira i arronsa sense fi.

A Obertament he après que allò que diu en Sebastià, no és sempre el que entén la Júlia. I que sempre serà en Sebastià el responsable que la Júlia entengui bé el missatge. És llavors, quan jo dic, si en Sebastià s'esforça una mica més per fer entendre el seu missatge a la Júlia, aquesta reconeixerà el seu esforç i alhora posarà de la seva part per reconciliar punts de vista o arribar a entendre millor el punt de vista d’en Sebastià.

Les posicions d'uns o altres poden ser molt equidistants, estar a anys llum de distància. Però quan hi ha voluntat d'aproximar-se en l'esperit, tota frontera ideològica hauria de caure als peus, davant la humanitat de l'error i els pensaments purament teòrics, abstractes i ficticis, que separen més que uneixen.

Moltes coses he après a Obertament i moltes que em queden per aprendre.

Carregant, un moment, si us plau