No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Parlar amb coneixement o no parlar

Del 2013 al 2015 vaig participar de l’equip Alerta Estigma d’Obertament. Ara hem passat a dir-nos “Connexió Antiestigma” i tenim funcions un pèl diferents. En aquells temps vaig analitzar moltes notícies estigmatitzants. Recordo l’anècdota d’un tertulià del programa “Divendres”, que parlant de la sèrie “La Riera” va aventurar-se a dir què era la “paranoia”. La seva intervenció no podria haver estat més desafortunada.

M’agrada parlar de les coses que sé què són, però del que no sé ben bé què és prefereixo abstenir-me de comentar, o busco informació pel meu compte abans de pronunciar-me. No és el cas d’aquest senyor que va dir això de la paranoia. No tenia ni idea de què parlava. Parlava per parlar, per donar-se notorietat o no sé ben bé per què, amb el resultat d’haver mentit en públic, sobre una temàtica que no dominava.

La paranoia és un tipus de deliri, concretament el deliri de persecució, i és molt habitual en persones amb esquizofrènia paranoide o altres tipus de psicosi. “Para” significa fora i “noia” vol dir ment. “Fora de la ment”. Quan una persona pateix paranoia creu que és víctima d’un complot o conspiració o que és perseguida. El seu comportament s’altera i té una por i una ansietat malaltisses, que el poden dur a patir una crisi psicòtica. Aquesta crisi sempre és temporal, però pot dur a confusions en l’entorn de la persona.

La paranoia no és res del que ens explicava el tertulià: No és un virus, No és contagiosa, no és com la grip “A”, la gent que pateix paranoia no és culpable del seu estat o del seu comportament. La gent que pateix de paranoia no vol fer mal a ningú. La persona que pateix de paranoia no és cap persona amb males intencions, sinó que és víctima d’un trastorn mental, que ha experimentat un episodi psicòtic, en el que els pensaments paranoics l’han incapacitat, transitòriament, per governar-se a sí mateixa. La medicació, la psicoteràpia o l’estabilització de la situació vital de la persona podrien ser tractaments desitjables.

Si saps del que parles, expressa’t. Si no saps del que parles, millor callar, o que parlin els altres. Especular, fer afirmacions taxatives sobre conceptes que desconec o mentir sobre conceptes dels que no en sé res és una aventura que pot crear malestar en els qui saben ben bé de què es tracta el tema. Sobretot els qui patim o hem patit la paranoia, en aquest cas.

 

Vols llegir sobre Microdiscriminacions? 
Minimització - Simptomatització - Condescendència - Supòsit de menor intel·ligència
Supòsit d'incompetència - Perillositat i imprevisibilitat - 'Por al contagi' - Vergonya
Vols escriure la teva experiència en primera persona? Aquí t'expliquem com fer-ho
 

Carregant, un moment, si us plau