No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Pensaments d'un Tímid

L’objectiu principal d’aquests blogs té a veure amb l’eliminació de la discriminació, i prou experiències dolentes hi apareixen. És essencial que la gent se n’adoni, d’aquests prejudicis, i per això cal que es coneguin i que expliquem com ens han afectat i la recuperació posterior. Però seríem poc honestos si no parlessim del mal que, de vegades, ens fem nosaltres mateixos. Com ho fa qualsevol persona, no és cap secret.

Dubto que el meu trastorn bipolar hagi estat més potent que la meva timidesa natural a la vida. Vaig trigar a tenir relacions de parella però aquest mur l’he pogut tombar. Per cert, una frase que vaig sentir fa poc d’un psicòleg va ser que no havia de lluitar contra aquesta timidesa. Se m’obririen les portes, encara que sigui una mica més tard que a la resta. El que no havia de canviar és la meva forma de ser. Curiosament, he tingut tres crisis hipomaníaques i la desinhibició viscuda l’he gaudit de ple per uns dies o setmanes. Llàstima de la caiguda posterior. Almenys he conegut persones allà on he estat i participat. Perds el contacte amb antics companys també. Llei de vida i el resultat d’unes habilitats socials que no han estat el meu fort. Costa més de pair quan són els familiars els que s’allunyen emocionalment i si resulta que durant l’eufòria pròpia la que et fa sentir de nou més a prop d’ells. És més fotut fer front a un moment de depressió a l’hora d'obrir-te, és lògic.

Així doncs, ja he dit que no dono tanta importància a la meva problemàtica de salut mental com a la timidesa. M’he sentit poc valorat, amb poca autoestima, bloquejat. Són sentiments comuns, tornem-ho a dir. Crec que la meva tasca d’activista social em dóna forces i m’enriqueix el contacte social. Els qui m'escolten reben un discurs sa i extrapolable a diferents àmbits vitals. Em fa falta encara molta feina interior, estimar-me més, sense oblidar quants es dediquen ara a ser entrenadors del cos i de la ment, amb tot el reconeixement públic. Serà que és una necessitat ben general.

Carregant, un moment, si us plau