No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Ombres en retrocés

En Miquel era un noi tan normal com qualsevol, amb les rareses típiques de la seva edat, en plena adolescència. Bastant sociable, la seva vida va canviar de sobte amb l'aparició d'un trastorn mental. Al marge d'alguna brometa a l'institut, el seu entorn va ser amistós i comprensiu. Li havien dit que no podia jutjar-se, calia ser pacient. Els avenços eren petits. Amagat com si fos un bitxo raro, insegur. El fet que hi hagués referents històrics que havien patit el mateix no l'acabava de fer el pes. Atrapat un cap de setmana rere l'altre a la seva habitació, va decidir treure partit a les seves aficions: les pel·lícules i sèries d'acció, l'esport, algun cantant original i en cap moment esclau de les modes...

Aleshores, en Miquel va omplir les parets que el rodejaven amb pòsters i mapes on anotaria el nom o la fotografia d'alguna persona pública i tan agosarada com per confessar a tothom una problemàtica de salut mental. Eren famosos, amb un munt d'admiradors. Ben plantats però sotmesos a un món dominat per una forta competència. Era una valentia admirable la que demostraven, ja que podrien simular una fortalesa interior, gaudir d'èxits repetits. Tot i així, no s'espantaven i  afirmaven ser com qualsevol, subjectes a problemes de tot tipus.

En Miquel va concloure que el món anglosaxó sí que era "different, different". Londres, Nova York, Los Angeles. No eren delinqüents aquells a qui anava fent un seguiment. Futbolistes, gent de l'espectacle, músics que no paraven de fer gires mundials. Algun cop havia sentit allò de la fredor de certs països nòrdics, com mantenien la intimitat lluny dels veïns. I en contrast, els països càlids eren de xerrar i d'explicar coses de familiars i amics amb naturalitat. Estereotips?

Després d'un mes d'estudi, el propi país era com un desert, amb molts pocs rostres famosos sense complexes. Va fer la broma que es tractava de famosos "en vies d'extinció". I tan poquets eren que, així, hi hauria menys probabilitats que algú sortís a donar la cara. En contrast, feia segles, els déus i semidéus exhibien els seus poders, així com també unes quantes febleses als simples mortals. 

Els riscos eren palpables. En la majoria dels casos, en quant als més coneguts estava prohibit deixar veure debilitats. Podies passar a ser un marginat, perdre feina i prestigi, allò aconseguit en lluita amb milers d'aspirants a un seient a l'Olimp. 

Per sort, al desert va començar a caure una pluja fina. Van començar a parlar obertament esportistes de nivell mundial, fins i tot un Iniesta que havia entrat de cap a la història dels Mundials de futbol, i no va voler fer-ho sense un amic al cor que s'havia quedat al camí sense una explicació lògica. Edurne Pasaban exemplificava millor que ningú les pujades i baixades de l'existència. El Miquel, amb prou feines havia vist un cop la Núria Espert, però els seus pares i avis donaven fe d'una carrera llarguíssima de sales de teatre plenes. No eren éssers excepcionals, la depressió els havia donat la murga, s'havia enganxat com un virus. Decidida a envair una persona per condemnar-la a una època de tristor i solitud.

Davant aquests testimonis, en Miquel va agafar forces i va anar deixant casa seva més i més temps cada setmana. Una notícia meravellosa li va facilitar l'esforç. Havia conegut diverses associacions de persones anònimes amb experiències en l'àmbit de la salut mental. Havien superat enormes dificultats i ja tenia ganes de conversar amb alguns d'ells. Som-hi. Devien col·laborar uns i altres per batre les ombres que a vegades volen estendre's pel territori.

Com ho vas revelar? | ¿Cómo lo revelaste?

Explica'ns en unes línies com va ser aquell moment en què vas decidir revelar el teu problema de salut mental a algú. Pot ser algú proper, com un familiar, una amistat o un company de feina, o també qualsevol altre persona o col·lectiu. Ens interessa saber com et vas sentir, com va reaccionar l'altra persona. A partir d'aleshores, vas rebre el seu suport o vas sentir que et discriminaven? Escriu quina va ser la teva experiència; durant les properes setmanes en publicarem un recull als blogs! (per tal de salvaguardar la vostra identitat, i sempre que no indiqueu el contrari, es publicarien només amb les inicials del nom i el primer cognom) | Explícanos en unas líneas cómo fue aquel momento en el que decidiste revelar tu problema de salud mental a alguien. Puede ser alguien cercano, como un familiar, una amistad o un compañero del trabajo, o también cualquier otra persona o colectivo. Nos interesa saber cómo te sentiste, cómo reaccionó la otra persona. A partir de entonces, ¿recibiste su apoyo o sentiste que te discriminaban? Escribe cuál fue tu experiencia; durante las próximas semanas publicaremos un recopilatorio en los blogs (para salvaguardar vuestra identidad, y siempre que no indiquéis lo contrario, se publicarán solamente con las iniciales de nombre y primer apellido).
Nom: | Nombre: *
Cognoms: | Apellidos: *
E-mail: | E-mail: *
Telèfon: | Teléfono:
Codi Postal: | Código Postal: *
Explica'ns la teva experiència (escriu o enganxa el teu text a aquest camp): | Explícanos tu experiencia (escribe o pega tu texto en este campo):
No vull rebre informació d'Obertament: | No quiero recibir información de Obertament:
Copyright © Obertament Les teves dades personals formaran part d’un fitxer propietat de l’Associació Obertament. Les teves dades es faran servir per remetre't informació sobre les activitats d'Obertament sempre que no hagis triat que no vols rebre informació, i en cap cas arribaran a tercers. Pots exercir els teus drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició, comunicant-ho per escrit a l’Associació Obertament a l’adreça Ronda de Sant Pere 28, 08010 de Barcelona o al correu electrònic obertament@obertament.org. Consulta la política de privacitat per a més detalls. | Copyright © Obertament Tus datos personales forman parte de un fichero propiedad de la Asociación Obertament. Tus datos se harán servir para enviarte información sobre las actividades de Obertament, siempre que no hayas marcado que no quieres recibir información, y en ningún caso llegarán a terceros. Puedes ejercer tus derechos de acceso, cancelación, rectificación y oposición, comunicándolo por escrito a la Asociación Obertament a la dirección Ronda de Sant Pere 28, 08010 de Barcelona o al correo electrónico obertament@obertament.org. Consulta la política de privacidad para más detalle.
Obertament tractarà les teves dades personals amb la finalitat d’enviar-te informació (per email, telèfon i correu postal) i proposar-te altres tipus de participació (signar campanyes, fer donatius, incrementar quota, participar en formacions o esdeveniments, etc.). Per exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió, limitació, oposició i portabilitat, i per conèixer altres aspectes relacionats amb la privacitat, consulta la nostra política de protecció de dades. | Obertament tratará tus datos personales con la finalidad de enviarte información (por email, teléfono y correo postal) y proponerte otros tipos de participación (firmar campañas, hacer donativos, incrementar cuota, participar en formaciones o eventos, etc.). Para ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión, limitación, oposición y portabilidad, y para conocer otros aspectos relacionados con la privacidad, consulta nuestra política de protección de datos.

Carregant, un moment, si us plau