No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Stop a la violència de gènere

Em dic Sandra, i els dos anys abans de separar-me vaig patir maltracte psicològic per part de la meva parella, tenia molta por d'arribar a casa meva després de treballar. Em va fer sentir que era una inútil, que no valia per a res. Tenia l'autoestima per terra, només tenia ganes de plorar.

Ell tenia el problema de la beguda, i per ell ja estava tot bé, ell no havia de canviar, només havia de canviar jo. Hi havia discussions per tot, davant dels nostres dos fills. Tot i que això ho havíem parlat: que si discutíem per qualsevol cosa, els nens n'estaven al marge. El meu marit només em volia per dir-me de tot i fer-me sentit molt malament i després volia tenir sexe amb mi, jo li vaig comentar que no, que ja que tant malament em tractava, que es trobés una altra dona per tenir sexe, jo dormia al sofà, estava atemoritzada del que podria fer. A vegades agafava els nostres fills i els duia en cotxe i em deia que no tornaria mai, i que passaria una desgràcia. Jo, tota la nit en vetlla, trucades a ell, el mòbil apagat, cada cop més nerviosa, trucant a hospitals a veure si havia passat alguna cosa greu, i a familiars. Ell, quan estava serè, ho reconeixia, i deia que deixaria la beguda. Jo li feia costat si ell deixava la beguda. I ell deia que m'estimava molt a mi i a la seva família, però després, a la tarda, se'n oblidava de nou i tornar a beure i una altra vegada començava el martiri.

Un dia a la tarda estava cuinant, i va dir que no em volia a la cuina i em va empènyer fins la entrada. Al dia següent, em va dir que em tallaria el coll, va ser la reflexió per a mi i els meus fills i la tranquil·litat per sempre, vaig trucar els mossos i vaig dir que vinguéssin a on vivia, jo no sabia conduir. Vam arribar a casa seva, els vaig explicar el que havia passat i volia fer una denúncia contra el meu marit, portava el meu diari d'aquests dos anys viscuts, trista, amb pena, atemorida, plorosa, sense ganes de viure (ho feia per els meus dos fills).

Estava a la comissària dels mossos i vaig fer la denúncia i la prova va ser el meu diari. Em van portar una altra vegada cap a casa, i a ell se'l van emportar a emmanillar i va estar dos dies dentigut per violència de gènere cap a mi.

Em va saber greu pels meus fills, que al seu pare els el treguèssin d'aquesta manera, però no vaig tenir més opció; era jo o ell. No volia viure d'aquesta manera, això no era vida, a ell ja li estava bé, però a mí no.

No entenia perquè va canviar tant, abans no havia sigut d'aquesta manera, em tractava amb respecte, carinyo, amor.

Després, va ser el judici, ell va marxar de casa, i jo em vaig quedar els meus fills, ell tenia visites cada quinze dies al cap de setmana. Amb els meus fills, el tracte era igual que amb mi, els parlava malament de mi, etc. Això, és el pitjor que es pot fer.

Tot em va afectar amb molta ansietat. Quan em vaig separar no tenia ni un euro a la butxaca, vaig tenir que treballar moltes hores, perquè als meus fills no els faltes de res. Feia de mare i de pare, era molt esgotador, treballant, cuidant de ells i donant-los molt amor. Hi havia nits que plorava perquè el meu exmarit no m'ho va posar gens fàcil (denúncies, judicis), tenia ganes que acabés aquest malson perquè tampoc no donava la manutenció pels seus fills.

Totes les dones, siguin joves o grans, han de tenir molta força, molta lluita per tirant endavant, no és gens fàcil. Però jo em sento molt orgullosa d'haver-ho fet, ara sóc jo, i ningú m'ha de menysprear i tractar malament, ningú es mereix això. No, li ho desitjo a ningú. L'única força és la denúncia, i no ens fem enrere. Som dones que tenen molt a guanyar: la seva vida. NINGÚ és de NINGÚ, no som un moble que comprem, tota persona necessita estima, respecte i que la valorin com a persona. Les parelles es coneixen i s'han d'ajudar com bons amics.

Ella i ell tenen dret a refer la seva vida amorosa. No estem encadenats. No és com abans, quan, encara que estiguessis malament, havies d'aguantar. Dones: no deixeu de treballar, perquè vol dir que podeu ser autosuficients. STOP VIOLÈNCIA DE GÈNERE!!

 

Llegeix 'Género'

Llegeix 'Fue un delito' 

 

Llegeix 'Violación'

Llegeix 'El miedo' 

 

Llegeix 'Violencia en
el ámbito familiar y
violencia sexual'

Llegeix 'Una mujer
sin derechos'

Llegeix 'No os fiéis
del amor online' 

 

Llegeix 'Quitándome
las culpas: fue un
abuso'

Llegeix 'Recuperarnos
a nosotras mismas'

Llegeix 'Maternidad'

Llegeix 'Stop a la
violencia de género'

Llegeix 'Aterrorizar
también es violencia'

 

 

Has passat per una experiència similar? Les dones que han passat per un problema de salut mental poden arribar a tenir quatre vegades més risc de patir violències de gènere. Denuncia-ho als blogs. Aquí t'expliquem com fer-ho:

Carregant, un moment, si us plau