No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

'Merlí': una crítica

TV3 ha emès ja múltiples sèries pel record. En clau de drama o de comèdia, han desfilat barris, pobles, rivalitats empresarials i familiars, etc. Per cert, ja no ens cal un ull de falcó per adonar-nos de situacions o trames on es pot associar un trastorn mental amb violència o falta de fiabilitat. De fet, personatges principals o secundaris han ocupat les graelles de ficció, sovint amb molt poc tacte o sensibilitat.

La sèrie Merlí, a la seva tercera i darrera temporada, té l’encert de posar-nos al davant alumnes als anys finals d’institut. Menors d’edat però coneixedors de les drogues, el sexe, amb uns progenitors més o menys tendres. La salut mental no ocupa un lloc destacat en les trames, malgrat que s’anirà esmunyint, i aquest és el balanç que puc fer fins el dia d’avui. Primer de tot, el suposat realisme dels guionistes porta a un jove a patir una greu intoxicació etílica. La reacció dels companys és un xic més freda quan un altre personatge pateix un brot psicòtic. Poc a poc millora el seu estat però els companys triguen una mica en donar-li escalfor. Almenys es nota l’esforç per mirar de retratar la crisi d’un noi que es veu perjudicat pel consum de cannabis tot i que tampoc els creadors es detenen molt en ell.

Més accent es posa en un company que travessa per una agorafòbia que el manté aïllat a casa. Aquest estudiant no és dels més populars de la classe i haurà de suar fins que el professor protagonista de la sèrie s’implica perquè torni al col·legi. En altres capítols també hi haurà uns breus minuts per parlar del trauma d’assistir al suïcidi d’un desconegut i el germanet d’un dels adolescents sembla que pugui ser un cas típic de TDAH, el que no queda del tot definit. Seria un exemple ben comú de nano nerviós i amb problemes de concentració.

En un dels especials sobre aquesta sèrie d’èxit, s’explicava com es va investigar per saber com perfilar l’alumne amb agorafòbia i això s’ha de valorar. El patiment individual i la poca solidaritat en general són ben evidents a la pantalla. Jo destacaria a més que no estem davant d’universitaris o joves adults. Que el tema de la salut mental aparegui en unes aules d’institut sembla positiu, pel fet de ser l’edat real en què aquestes problemàtiques irrumpeixen sovint. Estem davant d’un producte lleuger però que no pot evitar els embolics i preocupacions d’aquells que van madurant pas a pas. I si un dels personatges oculta fins que no pot més la seva homosexualitat, el contrapunt arriba amb un company que manifesta sense por la seva sexualitat des del primer dia. El que demostra la importància de parlar de qualsevol tema amb naturalitat i sense tabús.

David

T'ha agradat? Llegeix altres crítiques:

'Una mente maravillosa'
Dani
'Una mente maravillosa'
Adela
'TocToc'
Alex
'Merlí'
David

 

O millor... vols fer una crítica d'un producte cultural valorant, com a persona que ha passat per un problema de salut mental, de quina forma es tracta el tema? Per donar-te algunes idees, aquí tens aquest quadre i un llistat més ampli de totes aquelles pel·lícules, sèries, obres de teatre, llibres, videojocs o cançons sobre les quals ens heu fet alguna referència en algun moment per estar vinculades, d'alguna manera, positiva o negativa, amb els problemes de salut mental. Al costat del títol, veuràs quins comentaris ens heu fet del títol en qüestió i quina mena de producte cultural és. N'escrius sobre algun? Envia el teu text a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i el publicarem als blogs!

Carregant, un moment, si us plau