No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Estimades persones neurotípiques

“No sé perquè poses la depressió al mig de cada resposta que em fas”
Sento informar-te que la depressió forma part de la meva vida, i que moltes vegades fer servir aquesta paraula és útil per comunicar-me amb la gent que no podeu arribar a imaginar de què és tracta viure així. Per mi no ha sigut gens fàcil identificar-me amb aquesta etiqueta, amb tot l’estigma que comporta, però no veig altra manera de fer entendre a persones les coses que visc a diari. Òbviament, jo mateixa agafo i faig ús d’aquesta etiqueta quan jo la necessito. Ella no em limita, sinó que em serveix de punt de referència.

“No prenguis Prozac, el millor antidepressiu és anar al camp”
Això només t’ho dirà gent que mai ha viscut una depressió. Em sembla molt curiós que una persona que mai ha passat per la meva situació em digui què he de fer o quin hauria de ser el meu procés. M’agrada anar a la muntanya i no estic a favor de la sobremedicalització, però dir-me que fent excursions em “curaré” em sembla una forma molt lletja de banalitzar el que visc. Els antidepressius poden ser un suport per a nosaltres. Volem estar bé, no us penseu que prenem pastilles per plaer.

“Jo no crec en les etiquetes”
Molt bé, hippie. Em sembla molt bé que en el teu país dels unicorns i les fades no et facin falta les etiquetes. De fet, em fas enveja per ser tant normal que no les necessites. Però a la meva realitat -i a la de moltes persones neurodivergents, o persones que són diferents a la norma en qualsevol àmbit- les etiquetes són necessàries perquè lxs humanxs necessitem , com a éssers socials que som, pertànyer a grups. Necessitem sentir-nos representadxs i entesxs. Estar perduda i pensar que ets una boja i que estàs sola amb com et sents o com ets és un sentiment molt dur.

“Intenta pensar en positiu. Perquè estàs tot el dia malament? Perquè no millores? Perquè no ho intentes? Només cal madurar i gestionar les emocions com una persona normal”
Mai ho havia intentat, gràcies pel teu consell. Ara ves a dir-li a una persona cega que intenti obrir els ulls, que potser no ho ha provat mai tampoc. I segur que dir-me que no milloro també m’ajuda molt.

“La gent deprimida és més creativa, intel·ligent...”
Erotitzar o mitificar la depressió és un error. No volem ser l’objecte d’estudi de la teva merda d’articles. Nosaltres no som menys ni més que ningú, som persones heterogènies entre nosaltres.

“Jo també vaig estar depre quan em va deixar la novia”
Hi ha una diferència abismal entre una etapa de tristesa (lògica i adaptativa per a qualsevol persona) i patir una depressió en la que durant mesos no pots ni aixecar-te del llit, ni tenir contacte social o ni tant sols dutxar-te.

“Em sap greu la teva malaltia, però...”
El que vingui després del però invalidarà el greu que li sap, perquè en el fons segur que li sap més greu haver d’escoltar-te.

ShiroiSayuri

*Aquesta entrada als blogs (tant textos com il·lustració) és una rèplica de la publicació original del blog 'Brutícia Sublim', que podeu veure aquí.

Carregant, un moment, si us plau