No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Aixeca’t i remunta poc a poc amb companyia agradable i parlant-ne #obertament

Tinc 20 anys i en fa 4 que tinc un trastorn. Fa poc he estat ingressada per tercer cop a un hospital. Des del primer ingrés que prenc medicació i en tot aquest temps m’han ajudat molts professionals: psicòlegs, psicopedagogs, psiquiatres, infermers, auxiliars....els hi vull donar les gràcies a cada un d’ells per tot el suport que m’han donat i per la bona feina que fan dia rere dia tant als CSMIJ com als CSMA igual que als hospitals i a les consultes privades.

Recordo perfectament el primer cop que vaig entrar a un centre de salut mental i el primer ingrés a un hospital. Han estat moments molt negres de la meva vida tant per mi com per la meva família i entorn proper.

Podria dir que viure i conviure amb tot el que comporta tenir un problema de salut mental és difícil però ho és una mica menys si tens la sort de tenir un bon suport a l’escola, a l’hospital, a casa i amb les amistats. Això últim ho dic perquè un bon suport vol dir: tenir companyia des del dia que et diagnostiquen, que t’acompanyin quan tens visita amb el terapeuta, que et donin consells de tu a tu i que et tractin com un igual. I tenir bon suport i que sigui sà vol dir que no sigui un tema tabú, que no hi hagi un estigma, que es pugui parlar #obertament del tema i, sobretot, tenir molt clar que la persona que tens davant no és una depressiva, una psicòtica sinó és una persona que pateix una depressió o una persona que pateix brots psicòtics. Un bon suport vol dir acompanyar a la persona amb proximitat i amb carinyo i utilitzant l’empatia al màxim que es pugui.

M’agradaria afegir també un parell de cosetes que crec que són molt importants quan ets adolescent o jove i tens una motxilla molt plena com la que molta gent porta cada dia a la seva esquena tinguis o no un problema de salut mental: fer dia a dia exprimint al màxim el que puguem i deixar de mirar enrere i mirar de centrar-nos només en el present, seguir unes rutines i uns àpats saludables i trobar cada dia ni que siguin 30 minuts per fer l’esport que t’agrada o per mirar sèries o quedar amb el teu millor amic o per tocar el teu instrument preferit o per cuinar o per escriure, pintar....fer el que més ens apassioni i més ens faci feliç.

@missbarbarexu

Carregant, un moment, si us plau