No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Sentit...i sensibilització

Reconec que no sóc el protagonista principal de cap d’aquests actes de sensibilització als quals em referiré però jo també hi era o he escoltat el que va viure un company/a. Una professora d’universitat ens va passar fa poc opinions dels seus alumnes després d’una xerrada duta a terme per activistes. Només és un petit resum:

“A través de esta actividad he podido darme cuenta de la falta de información, incomprensión y empatía hacia esta problemática, también cómo se infantiliza una situación donde una persona sufre un trastorno mental y finalmente he comprendido que hay muchos prejuicios hacia los trastornos mentales tanto en el nivel social, como en el nivel laboral pero incluso en el nivel familiar, que personalmente me resulta el más difícil de comprender”.

“El que més m’ha impactat ha estat quan han explicat les seves vides i com, amb un gran esperit de superació i una gran força interior, han aconseguit els dos sortir endavant i poder realizar un projecte de vida, malgrat i la malaltia que els han detectat”.

“Creo que la idea, ya no interesante sino necesaria, con la que me quedé del taller fue la necesidad de que el trastorno mental forme parte de la esfera pública y se normalice, a la vez que se desvincule del concepto estigmatizado, a la vez que romantizado, que tiene la gran mayoría de la población”.

“La parte más impactante, pero a la vez interesante de este taller, fue cuando dos de los activistas nos contaron su testimonio en primera persona de los sucesos que marcaron su vida. Me sentí muy agradecida porque pienso que no cualquiera es capaz de explicar como ellos lo hicieron su situación. En ese momento fueron tantas las emociones que recorrieron mi cuerpo que me cuesta expresarlas”.

“Aquest taller ha sigut impressionant. M’ha ajudat a entendre una mica més aquest àmbit, del qual tinc una desconeixènça molt gran, i ara m’agradaria descobrir i treballar més amb aquestes persones”.

“Després de la realització del taller vaig sortir de la classe amb un gran malestar. Em costa entendre a les persones que pateixen un problema de salud mental i des del taller m’ho estic treballant més”.

El cert és que com activistes hem vist persones “tocades” o emocionades en sentir una vivencia íntima. Cal remarcar que estudiants joves o universitaris a vegades ja tenen alguna experiència, més directa o menys, amb un trastorn mental. En algun institut potser ens han rebut amb xivarri però han escoltat amb respecte quan ens hem fet valdre. Alguna intervenció nostra ha servit per obrir els ulls a persones que sovint pateixen en silenci o ha aconseguit més d'una sortida de l'armari. Hem entregat còpies de la nostra història de vida. Hem contestat un munt de preguntes. Algú s’haurà emocionat recordant el seu passat en públic o haurà recitat perfectament, a la primera i sense ajuda de papers, la seva història de vida. Tot això és per donar valor a aquest moviment en primera persona i a com ens enfrontem amb èxit a les nostres pors i als prejudicis socials.

David

Carregant, un moment, si us plau