No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Contagi

Quan les persones s’enfronten a alguna cosa desconeguda, acostumen a experimentar por. En el meu cas, va ser por al contagi.

Fa uns dos anys vaig haver de prendre una decisió important. Em sentia com si estigués al fons d’un pou i unes cordes m’impedien sortir i agafar aire. Després de pensar-m’ho molt vaig decidir demanar ajuda a la que llavors era la meva millor amiga.

Li vaig explicar el meu trastorn i que necessitava algú o em quedaria sempre en aquell pou fosc que m’ofegava. En explicar-li-ho, vaig sentir, per primer cop en molt temps, que podia agafar aire i respirar tranquil·lament. Tristament, aquella sensació va durar segons. La seva expressió ho va dir tot: tenia por, por de la seva amiga.

Lentament es va retirar i em va dir que no podia parlar-me mai més, que ella tenia una vida perfecta i no podia tenir una amiga amb un trastorn mental, ja que se li podria encomanar.

Jo era la mateixa que feia deu segons enrere però l’estigma és tan gran que es pensava que jo era un perill per ella i que pel simple fet de parlar, ella podria acabar tenint el trastorn.

Aquesta experiència va fer que em tanqués més en mi mateixa i tingués por de buscar ajuda. Però, per sort, al cap d’un temps, ja recuperada d’aquell xoc, vaig poder explicar-li a una altra persona. Ella no tenia por, ni de mi ni del contagi i, gràcies a ella, vaig poder tirar endavant.

La gent té por al que desconeix i encara és pitjor si això desconegut l’envolta un gran estigma. Per això, és important que fem front a aquest i informar a les persones sobre aquest tema, eradicant aquesta il·lògica por al contagi.

Aida Miguel Ortega

Carregant, un moment, si us plau