No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.
A la sèrie 'Merlí', que el tema de la salut mental aparegui en unes aules d’institut sembla positiu per l’edat real en què aquestes problemàtiques irrumpeixen.
Que em diguin "parlem d'aquí unes setmanes", quan informo d'un estat d'ànim bastant fosc, equival a pensar que una ajuda a qui està ficat en un món d'ombres es pot programar per un temps llunyà.
Cada vez que di la cara por Obertament subió mi autoestima. En general, a unos cuantos oculté mi problemática pero nunca tuve reparos a hablar de mi mismo ante alguien de confianza.
M’agrada concloure amb aquesta reflexió: No has fet mal a ningú volent; no t’has d’avergonyir de res i has de quedar-te amb aquells instants en que un somriure va brillar al teu rostre.
La gran victòria [d'aquests textos] és l’alliberament de qui pren el meu exemple i el de molts i escriu. Alguns exhibeixen els seus sentiments per primer cop. O en la seva vida parlen. O deixen la por per un moment al racó.
Després d'escoltar els testimonis d'aquestes persones famoses que en parlaven obertament, en Miquel va agafar forces i va anar deixant casa seva més i més temps cada setmana.
Seríem poc honestos si no parlessim del mal que, de vegades, ens fem nosaltres mateixos. Com ho fa qualsevol persona, no és cap secret.
Y nos va a tocar oír a cada uno toda la vida la frasecita “yo te veo bien” o “te noto algo raro”.
Haver parlat a nois de nou anys i a dones de més de 90 anys. Veure com joves o universitaris que tractaran persones en situació semblant a la meva t’escolten ben concentrats. No es paga amb diners tot això.
Si en estas horas me discrimino y me infravaloro ¿qué puedo pedir a la gente de mi entorno? Pues nada. Comprensión, compañía y algo de ayuda.
Carregant, un moment, si us plau
Obertament
Per la salut mental, dona la cara
Obertament
Per la salut mental, dona la cara