Aquell “no n'hi haurà per tant” que, al dia a dia, et comenta algú quan parles amb ell del teu trastorn. Aquesta microdiscriminació és la que es pateix quan algú infravalora el teu diagnòstic en depressió, ansietat, TDAH, TOC, i no només l'identifica com quelcom lleu, sinó que, volent-ho o sense, et trasllada una idea de culpa, com si el problema de salut mental que estàs passant fos una cosa que tu has triat.
Carregant, un moment, si us plau