Pensen que no puc fer-ho

"Deja de tratarme como aquella niña asustadiza y temblorosa que no paraba de vivir un ingreso tras otro ingreso."

"L'altre dia li vaig comentar el que em passava a una companya i em va comentar que ella creia que abans de poder accedir a treballar a una escola de mestra i/o educadora tots hauríem de pasar un examen psicològic."

"Ja no tinc amigues. No rebo trucades d'elles per quedar. Seré un bitxet raro per tenir TAB? Abans de ser diagnosticada anàvem a tot arreu. I ara... què ha passat?"

"Després de 8 mesos de baixa per depressió em van canviar de departament. Abans de la baixa havia fet una feina de força responsabilitat. Al tornar em van relegar a una feina mecànica i monòtona a l’ordinador. Els caps em tractaven com si no sabés res i els companys m’ignoraven."

"Com jo tenia bons coneixements, em vaig presentar com a candidat al lloc de treball. Quan ho van saber les monitores del club social, em van preguntar si era una broma meva. Jo volia treballar, no estava de broma."

"Va arribar un moment en què, en determinades situacions, assimilava la solitud i la discriminació com fets que jo em mereixia i que jo havia de suportar. No em plantejava una altra realitat. Però estava errada, i al final ho vaig veure."

"El funcionari m'entrega el meu currículum. Només hi ha apuntat el certificat de disminució i la frase: «M’agrada molt escriure». Reclamo. Em convida a sortir i tanca la porta."

"La meva experiència més recurrent és que quan li dic a la gent que tinc autisme, em veuen com si no fos capaç de fer res i em converteixo en un problema. Quan no ho he dit, he tingut la sensació de no poder expressar-me ni mostrar-me tal com sóc."

"Absolutamente siempre, todas y cada una de mis ideas, desde las más simples hasta las que yo he defendido con más argumentos, han sido invariablemente desestimadas."

"Quizás valdría la pena que probaran con dar alguna tarea que conlleve un poco más de trabajo o de responsabilidad: ¿por qué no iba a hacerla bien?"