La persona que em va donar suport

"És veritat que el camí no va ser fàcil i va ser llarg, podríem dir que encara no l’he acabat. Continuo explorant-me i aprenent de mi cada dia."

"Tot això em fa molt feliç, m'omple de vida i apaivaga el dolor que provoca sentir-se, com m’ha passat tantes vegades, incompresa, sola, trista..."

"Si algú em digués que puc prémer un botó i el trastorn s’anirà, no el premeria."

"Els ho vaig explicar a dues d'aquestes darreres amigues i van venir totes dues a casa a veure'm. Una em va dur un ram de flors i l'altre, berenar. Vam estar parlant gairebé tota la tarda,fins tard. No tinc paraules per agrair el que van fer per mí."

"Sé que, si me haces falta, allí estarás, pero debes entender que tanta protección me ahoga, acaba por ponerme la soga al cuello."

"I perquè també em posen els companys i germans, companyes i germanes que van recollint les meves plomes per entendre'm. No us preocupeu, sense les vostres plomes jo tampoc podria volar ni cremar."

"Perquè ja és prou dur el camí a la millora o la recuperació com per haver d’afegir la vergonya. Vergonya a un estat natural. Vergonya d’una cosa que no hem escollit."

"En aquest procés sempre hi ha hagut i hi ha algú que em recorda que no tengui por i que no estic tota sola...gràcies."

"Podemos tener un problema puntual, de pareja, de encontrar piso, económico... Nuestro 'compañero de viaje' debe quedar a un lado en esos momentos, porque tenemos problemas como cualquier persona."

""Cuando tienes a una persona delante que ha dicho que tiene un problema de salud mental y ves que es como tú, se rompen los prejuicios"."