Diuen que no n'hi ha per tant

"El comentario me hizo sentir que lo que me estaba pasando era por mi culpa. Aquella enfermera me estaba reprendiendo y con poco respeto. Yo, que solo quería poder respirar, no lo acababa de entender."

"El pitjor és que si algú necessita ajuda i es llegeix aquest article, no rebrà ajuda perquè perdrà temps seguint uns consells inútils, i segurament, per quan la demani, estarà molt pitjor."

"És tan alt el punt d’incomprensió general sobre aquesta malaltia, que vaig anar al metge de capçalera per demanar-li ajuda i la seva resposta va ser: “i perquè no et pots aixecar? si tens dues cames!”"

"Per culpa d'aquesta desinformació encara costa més. No interessa escoltar-ho i s'ho treuen de sobre ràpidament. No hi ha educació en Salut Mental. Ni informació. Potser, si jo no tingués aquest diagnòstic tampoc en sabria res. És una pena."

"El que més em dol és que es parli d'una cosa que no s'ha viscut i que es doni per suposat que la gent que tenim aquesta depressió no sortim d'ella perquè no volem, perquè no ens hi esforcem."

"També et diuen que t’esforcis més, i tu penses: “Porto 25 anys esforçant-me, encara no m’esforço prou?”. Convisc amb un trastorn que s’anomena depressió, i el fet que confonguin aquesta depressió amb mi, amb la Martina, fa que em senti discriminada, i és el que em provoca culpa i dolor."

"El primer cop que jo vaig anar al metge per temes de salut mental, el que em va dir la metgessa va ser: "Tenes 16 anys, l'escola et va bé, tens gent que t'estima... no hauries d'estar així". I aquí es va acabar la consulta."

"L'estigma que hi ha sobre el món de la depressió, i fins i tot l'autoestigma que jo m'imposava, aquesta vergonya que jo sentia, van fer que el meu procés de recuperació fos molt més llarg del que podria haver sigut si jo, lliurement, m'hagués sentit capaç d'explicar pel que estava passant."

"Hoy, 10 años después y a toro pasado, veo que el problema no era ni yo, ni mis amigos ni mi familia. El problema era el estigma, las ideas y los estereotipos que se han creado en la sociedad alrededor de la depresión."

"Fui a un centro de salud mental, atravesando un episodio de depresión mayor. Me encontré un cartel con consejos de autoayuda que decía “Sé positivo”. Claro, como si encontrarse mal dependiera de uno mismo, ¿no?"

"Jo no estic incapacitada per treballar per voluntat pròpia, és més, rebre la incapacitació va ser un dur tràngol per mi."

"Me decía: 'Pero tú estás ahí ahora sólo porque estás triste por una mala racha pero tú no llegas a eso; no estás enfermo… Sólo tienes que ser positivo, animarte y ya. Tú no estás LOCO'."

"Ella me decía: 'Ante una persona con depresión no había que dar mimos sino dar caña para que se espabile' Y nada de eso. Eso hunde más porque no es que uno no quiera: es que no puede. Si me “metieran caña” le estarían pidiendo a una persona en silla de ruedas que se subiera a un árbol."

"Quan jo tenia dotze anys, ens van portar als alumnes de l'escola a veure una pel·lícula, que tenia escenes d'una truculència tal, que vaig tenir la meva primera depressió. Cínicament, algun professor i alguns alumnes em van dir aleshores que no havia de ser tan sensible."

""Tu, Andrea, a més de tenir depressió, quin trastorn tens?". Jo li vaig respondre: "Com?". "No t'avergonyeixes al whatsapp de parlar de malalties mentals, però tu tens alguna cosa més", va afegir."

"Quan estic pitjor, tinc problemes per aixecar-me. Quan, una vegada, ho vaig parlar amb meva doctora, em va dir que em posés un despertador més fort."

"A l'hora del menjar, que ja és dur per mi seure a taula i, per exemple, veure companyes meves menjant de cara a la paret, la infermera del centre va dir en veu alta que eren una “despesa per a la Seguretat Social”."

"Se lo tomaban de una manera personal, como si no saliera porque no quería estar con ellos. Pero no salía para nadie: no estaba para salir. No era un capricho."

"Cuántas veces me habrán dicho, en los momentos en los que he estado mal, eso de ‘no trabajas porque no quieres’."

"Me atribuían la ‘autoría’ de mi problema, y por lo tanto, creían que también podía dejarlo cuando quisiera. Pues ni una cosa ni la otra son así."