Com i per què vaig revelar el meu problema

"Cuando hablas con naturalidad sobre tu depresión creas un fenómeno, tus círculos comienzan a hacerlo también."

"M’agradaria explicar-vos la meva experiència des dels dos costats de l’escenari; com a pacient i com a professional de la salut."

" "

"Explicar a una companya el meu trastorn em fa adonar que la millor manera de parlar-ne és des de la quotidianitat, com qui pateix qualsevol altra malaltia. "

"Posats a explicar cosetes, també us en diré una altra: tinc un diagnòstic clínic. Ep! sóc vàlida igual i porto les regnes de la meva vida tant bé com sé i puc."

" "

"Per mi, aquestes sensibilitzacions contra l’estigma en salut mental, resten autoestigma i sumen autoestima i això no te preu.  "

"Ara sí, ja no callava, ja explicava clarament què em passava. Perquè és quelcom que he après amb l'activisme: sobretot, a no callar."

"Dues persones que no parlaven entre elles de la seva salut mental havien començat a fer-ho. Ara, Josep i Manel, teniu algú més amb qui parlar-ne, per sentir-vos una mica menys sols, menys aïllats. Us he de confessar que em vaig sentir feliç de parlar amb vosaltres."

"M'escoltava amb atenció, sense jutjar, una vegada i una altra. Sempre atenta, sempre pacient, molt pacient, sempre amb ànims per donar-me i fer-me sentir una mica millor dins de tant espant i sofriment."

"Després d'escoltar els testimonis d'aquestes persones famoses que en parlaven obertament, en Miquel va agafar forces i va anar deixant casa seva més i més temps cada setmana."

"Després de un procés llarg, intens i dur, que encara no ha acabat, he entès que la meva persona va més enllà dels trastorns que tinc i de conductes que he tingut."

"Cuando conoces a una persona, al principio difícilmente le sueltas que has sido diagnosticado con un trastorno, por miedo a que salgan (y por experiencia, porque te salen) corriendo!"

"He de ser franca, durant força anys jo mateixa vaig estigmatitzar a ma mare, que pateix un trastorn mental semblant al meu. No la comprenia, sentia vergonya d'ella. [...] Just en el moment en què vaig ser diagnosticada, un vel va caure'm dels ulls."

"Ja no tinc amigues. No rebo trucades d'elles per quedar. Seré un bitxet raro per tenir TAB? Abans de ser diagnosticada anàvem a tot arreu. I ara... què ha passat?"

"Y conclusión final, mi enfermedad me ha dado muchas penas y alegrías, pero a día de hoy siempre digo lo mismo: si volviese a nacer querría ser la misma persona."

"Per què escriure això? Perquè quan jo vaig decidir donar el pas d’explicar a tothom el meu problema de salut mental, allò que m’angoixava tant i tant, em vaig quedar tan a gust, i tan alliberada, com si em traguessin unes manilles dels canells."

"La meva “sortida de l’armari” va ser per dir que nosaltres “no volíem sortir de l’armari”. Una contradicció que, amb el pas del temps, ha deixat d’amoïnar-me, donat que a Obertament se’ns dóna formació específica per sortir-ne."

"La gent es pensa que tots els que patim depressions estem sempre plorant, tenim un caràcter negatiu envers la vida, i no és necessàriament així, quan estic bé sóc alegre, sóc jo."

"Pel que sembla, hi ha qui opina que les persones amb malalties mentals no podem conduir; ras i curt. Llegir aquesta notícia al diari em va esperonar per adreçar una carta al director de la publicació en qüestió. Va marcar un punt d'inflexió..."

"Siempre que trato de acercar mis trastornos a los demás lo hago desde aquí, explicándolo desde los sentimientos, un lugar al que todos tenemos el mismo acceso."

"És ben maco xerrar amb una persona que també té el tema de la salut mental com una prioritat, que lluita contra els prejudicis i t’aplaudeix pel valor de parlar obertament de la qüestió."