Ansietat i estigma

"El que sí sé és que si la societat estigués ben informada, potser aquestes pors anirien mitigant-se i podríem viure en un món una mica més just."

"Quan no tens gaires relacions d'amistat perquè les persones fugen de tu com a conseqüència del teu trastorn mental, acabes perdonant i justificant-ho tot."

"Per experiència, puc dir que poc a poc, amb molta paciència i força de voluntat, he pogut anar controlant aquesta ansietat i he pogut tibar del fil, fent que aquest gran cabdell de llana es desfaci, sentint-me millor i gaudint més de les petites coses del dia a dia."

"La suma de estas situaciones me afectó a nivel de salud mental porque me generaba mucha ansiedad. De alguna manera había interiorizado la creencia de que “un hombre, cuando está cachondo, puede hacer mucho daño”, y entonces, a la hora de intimar sexualmente, no me soltaba, tenía miedo de despertar un deseo que luego se volviera contra mí."

"Que em diguin "parlem d'aquí unes setmanes", quan informo d'un estat d'ànim bastant fosc, equival a pensar que una ajuda a qui està ficat en un món d'ombres es pot programar per un temps llunyà."

"Em diuen coses del tipus "menges molt ràpid, fumes més, aquesta ansietat teva me l'encomanes". No la tinc perquè vull jo, aquesta ansietat. "

"El meu quequeig, fruit de l'ansietat, ha servit per a que els companys de feina es riguessin de mi, per a que em suspenguessin en oposicions, per a que a l'hora de parlar per telèfon la gent s'espantés o per a que em pengessin el telèfon sense poder iniciar una conversa."

"Cal també que aquelles persones que ens envolten i que realment és preocupen per nosaltres comprenguin que és pot ajudar sense jutjar, que a vegades, si no és te res constructiu per aportar el millor és el silenci."

"Un dia recordo que em vaig atabalar molt i vaig acabar cridant al meu cap. La seva reacció immediata va ser d'autodefensa dient literalment "Para! Estàs com una moto!" I és clar, la meva resposta va ser: "No puc!". I així era, ja que no es pot parar l'ansietat només amb el desig sinó que fan falta altres armes..."

"Compartir-ho considero que és essencial per a la meva tranquil·litat. Però no ho puc compartir si em sento jutjada, o si sento que les persones del meu voltant minimitzen el meu patiment."

"Em vaig sentir ferit internament en un grau molt gran. De totes maneres, ningú de l'oficina se'n va adonar. Ja me'n vaig ocupar jo que així fos. Perquè sumat a aquesta mena de trencament de l'ànima, se sumen la por al judici dels altres, la vergonya, la impotència i la sensació de vulnerabilitat."

"La doctora va mirar la pantalla del seu ordinador i de sobte va exclamar: "Vaja!! Un any i mig de baixa! I no t'han trucat abans? De cap lloc? Cap metge?... Ostres, que bé qué vius! No se com ho fas però jo haig de treballar per pagar les factures!""

"I tothom es creu amb el dret de donar-te consells de psicologia barata perquè tiris endavant. I tant de bo fos tan fàcil que t'ajudessin, però no ho és. Una depressió és quelcom molt més complicat."

"El primer cop que jo vaig anar al metge per temes de salut mental, el que em va dir la metgessa va ser: "Tenes 16 anys, l'escola et va bé, tens gent que t'estima... no hauries d'estar així". I aquí es va acabar la consulta."

"Recibí calificativos como “eres débil”, “siempre te quejas”, “inestable”, “maniática”, “histérica”, “sensiblona” y una larga lista superficial e injusta que se posa por pura cultura y costumbre sobre la mujer y sobre la mujer que tiene un problema de salud mental."

"Perquè ja és prou dur el camí a la millora o la recuperació com per haver d’afegir la vergonya. Vergonya a un estat natural. Vergonya d’una cosa que no hem escollit."