No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

Estigma a l'àmbit sanitari

"La única cosa que em va dir el psicòleg era que parés de plorar. I em va deixar anar una frase, pronunciant-la com si jo encara anés a la guarderia, de l’estil: "nena, el temps tot ho cura. Si ara estàs malament és perquè no valores el que t’envolta" SHIROI SAYURI

Aquest testimoni és només una petita part de totes les històries que ens arriben sobre estigma a l’àmbit sanitari. Hi ha de positives i de negatives, a vegades, però que, en tot cas, causen un gran impacte en el procés de recuperació de la persona que les viu. I és que erradicar l’estigma al sistema sanitari és clau, representa la porta d’entrada de les persones que busquen tractament, respostes o, simplement, ajuda. Però no sempre reben el que esperen.

 

Les dades parlen per elles mateixes. Segons l’estudi “L’estigma i la discriminació a l’atenció de la salut” (2016), el 26% de les persones amb algun diagnòstic en salut mental afirma haver rebut un tracte injust a hospitals. El 25% afirma haber rebut un tracte injust al Centre d’Atenció Primària (CAP). Cal destacar que aquests percentatges augmenten en el cas de les dones: 32% a hospitals i 33% al CAP.

En definitiva, podem resumir que aproximadament 1 de cada 4 persones amb algun problema de salut mental han sigut tractades de manera injusta a l’àmbit sanitari. Aquest tracte injust es materialitza en forma de frases i comportaments concrets que fan que la persona que va al metge a tractar-se s’acabi sentint jutjada, qüestionada, rebutjada o sobreprotegida. En aquest sentit, segons el mateix estudi, podem distingir diversos comportament que es repeteixen quan parlem d’estigma a l’àmbit sanitari. Un d’ells és el paternalisme o la condescendència, és a dir, sobreprotegir a la persona, parlar-li com si fos un nen o una nena petita o arraconar al pacient i dirigir-se únicament a la persona acompanyant. Una mostra de superioritat que fa que la persona que ho rep se senti menys vàlida.

“Sempre que anàvem al metge, parlàvem amb la meva mare, jo quedava a un raconet. Tot i que la pacient era jo” JÚLIA

A la xarxa bàsica de salut les persones també poden rebre una pitjor atenció quan els símptomes de malestar físic són interpretats com a conseqüència d’un trastorn mental. És el que anomenem infradiagnòstic i també és un dels comportaments més trobats quan parlem d’estigma a l’àmbit sanitari. 

"Un dia vaig anar d'urgències a un hospital de referència per un problema de pujada de pressió arterial i em van derivar directament al CAP per ser atesa pel psiquiatra" ISABELLA

Un altre comportament comú és la intromissió en les decisions vitals del pacient, com pot ser el fet de començar o deixar una feina, anar a viure sol o tenir un fill o filla. Finalment, el menyspreu i la minimització també són comportaments als que els pacients de salut mental s’han hagut d’enfrontar. Anar a una consulta mèdica i que no valorin el teu estat perquè pensen que estàs exagerant, que no n’hi ha per a tant, o que simplement t’ignorin o banalitzin el teu patiment

“Quan era jove m’autolesionava, sempre m’ho tapava perquè em feia molta vergonya que algú ho veiés. Un dia vaig anar al metge i la doctora em va agafar fort el braç i em va aixecar la màniga a la força dient “Això només ho fas per cridar l’atenció” ANNA

Aquesta realitat fa que la lluita contra l’estigma a l’àmbit sanitari sigui imprescindible, per aquest motiu, a Obertament treballem en un projecte que permet als professionals sanitaris ampliar els seus coneixement, impulsar aquelles accions que beneficien el procés de recuperació dels pacients i intentar canviar aquells comportaments que, a vegades sense voler, no milloren el patiment de la persona, sinó tot el contrari. 

 Aquí tens més dades sobre estigma en salut mental a l'àmbit de l'atenció sanitària:

Carregant, un moment, si us plau