No tens activat JAVASCRIPT al navegador, pots navegar en la nostra web tranquil·lament, però et recomanem que ho activis perquè puguis fer us del Web amb totes les funcionalitats.

A Catalunya, més d’una persona es treu la vida cada dia. El suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort externa, per davant dels accidents de trànsit, i així, en un greu problema de salut pública i social. La salut mental i el patiment emocional tenen una importància clau quan parlem de suïcidi ja que 9 de cada 10 persones que es treuen la vida, estaven vivint un problema de salut mental.

Tot i que les dades demostren que el suïcidi és un problema greu a la nostra societat, continua sent una mort invisible. La prevenció del suïcidi passa per trencar amb aquest silenci i tabú que l’envolta. I també passa per lluitar contra l’estigma de la salut mental, que pot comportar factors de risc de suïcidi com el que experimenten les persones que han sobreviscut a un intent de suïcidi i el seu entorn.

Com hem fet sempre des d’Obertament amb el tabú que hi ha al voltant del patiment emocional, volem col·laborar amb la resta de la societat perquè es comenci a parlar i a normalitzar les converses entorn al suïcidi, sempre amb cura, respecte, amb les eines necessàries i escoltant les veus de les famílies i les persones que han sobreviscut i s’han recuperat.

L’estigma es dona quan s’atribueixen estereotips negatius a les persones amb algun problema de salut mental. Això provoca un patiment molt gran, més enllà dels símptomes del propi trastorn, i pot donar peu a aïllament social, discriminació, pèrdua de la feina… Aquests mateixos estereotips que imposa la societat i que es materialitzen a diferents àmbits (laboral, sanitari, educatiu…) sovint també són interioritzats per la pròpia persona que pateix el trastorn, és el que anomenem autoestigma. L’autoestigma pot provocar sentiments de vergonya, derrota, incapacitat per aconseguir els objectius, incomprensió i pot desembocar també en aïllament social i pensaments de que són poc importants i una càrrega per l’entorn.

Algunes d’aquestes conseqüències són, també, factors de risc de suïcidi. Segons l’Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi cal prestar especial atenció a les persones que tinguin sentiments de fracàs personal, indefensió o desesperança, amb absència o pèrdua d’una xarxa social o de recolzament, o persones que estiguin passant per esdeveniments negatius com la pèrdua de la feina o de vincles emocionals concrets (parella, familiars...).

Carregant, un moment, si us plau