El confinament i la malaltia mental

En primer lloc vull presentar-me, em dic Llúcia Ortiz, soc nascuda a Mataró, però visc a Les Planes d´Hostoles ( La Garrotxa).

Compartiré amb vosaltres que el temps de confinament que estic vivint amb el Covid19 m´ho he agafat molt be, en un principi. Al principi pensava que no hi havia per a tant, però amb el temps he vist que això era més greu del que em pensava.

Les experiències que estic vivint aquests dies de tancament són molt positives. He cregut durant molts anys que era incapaç de fer res que em generi plaer o entusiasme, i ara m’he adonat que això no és cert. He estat molts anys ficada a casa, només mirant novel·les o internet, estigués en l’estat de la malaltia que estigués, no sentia interès en res.

En aquest temps he descobert que m´agraden molt els temes de misteri, m´he adonat que, encara que no el retingui a la memòria, puc llegir un llibre i prendre apunts d´aquest. Ara estic llegint La Palabra de Buda, tinc la sort de tenir ben a prop a una persona que m´ha ensenyat i explicat la doctrina filosòfica oriental del Budisme. Això em fa estar molt contenta.

També aprofito el confinament per entrar a l´ordinador i mirar correus electrònics, xarxes socials o escriure coses que em surten de molt endins. Us posaré un exemple:

Hay diversidad de opiniones, gustos diferentes, aunque las opiniones no importen en ocasiones y sobren las palabras, siempre siempre son los hechos los que marcan la diferencia. Se amable, gentil y valiente con estas tres calificaciones, no hay mas que hablar, notarás la diferencia.

Quan parlem de salut mental, de vegades tens molts alts i baixos, encara que si portes molt de temps estabilitzada, l’estat és lleu i ho controles d’una altra manera. Per a mi, la part interior es lo primordial, si aquest el cultives be, és nota també en el físic. M´agrada molt cuidar la meva alimentació i posar-me cremes o maquillar-me.

Durant aquest confinament, estic aprofitant per escriure, m´agrada molt i pots fer-ho de moltes maneres. Coses que t’agradin, que et preocupin... T’alliberes. Una manera que em va molt bé és fer una carta a una persona que ha mort i escriure totes aquelles coses que no li has dit abans i li diries a aquella persona, després ho estripes. També em va bé mirar una peli que tingui un bon argument i contingut i sobretot escoltar música, va súper per obrir la ment.

En canvi, no em funciona no tenir un horari per aixecar-me o per anar a dormir. No tenir un ordre en les coses. Abans, per exemple, no cuinava, ho feia la meva parella. En aquests moments cuino més i estic contenta, perquè em surt molt bo. En aquest sentit, m´agrada deixar-me feta la feina de la llar, és lo primer de tot, per així poder tenir temps després per fer les coses que m’agraden més, que he comentat abans.

Finalment, parlo de la meva salut mental al Servei de Rehabilitació Comunitària (centre de dia) on fa quasi 3 anys que hi vaig. Allà parlo amb altres usuaris sobre medicació, trastorns, etc. També parlo sobre la meva salut mental amb una amiga, amb la què discutim sovint. A vegades em costa posar-me en el seu lloc, encara que entenc la seva situació. També parlo amb la meva parella a casa. Amb la meva mare ha sigut més complicat, no ho ha entès mai ni ha volgut escoltar a cap professional del camp.

Els meus trastorns m’han ensenyat a no fer-me la víctima ni a escudar-me en ells per fer pena als demés. M’han ensenyat a escoltar més i deixar parlar a la resta de persones. Soc més receptiva. Em conec millor a mi mateixa i me n’adono abans de quan no em trobo bé, tinc més autocontrol i no em deixo emportar pel malestar.